Participació amb “efecte Cucut”?

Una hora i escaig després que el comú d’Ordino obrís les portes per donar el tret de sortida a la jornada electoral arribava a la corporació el primer candidat, el número 1 de X’Ordino, Enric Dolsa. I per no desentonar amb el que han estat els quinze dies de campanya, l’excònsol no va decebre amb les declaracions, tot esperant que la participació a Ordino fos de les més elevades gràcies a “l’efecte Cucut”. Segons Dolsa, “cada vegada que em presento, la participació passa del 80% perquè tant la gent que m’estima com la que no va a votar”. I sigui o no cert, la veritat és que durant el matí el comú va ser un degoteig de gent disposada a exercir el seu dret. És, per exemple, el cas de Gemma Yago, que tot just 24 hores abans havia celebrat el divuitè aniversari. “Tenia clar a qui votar”, assegurava, malgrat reconèixer que “la política no m’interessa gaire”. En Guillem Vergerns, en canvi, acompanyava el pare a votar amb moltes ganes de poder fer el mateix. “Em queden vuit mesos per poder votar”, explicava, tot afegint que “ja en tinc ganes tot i que no sé a qui votaré”. El pare, Òscar Vergerns, sospitava que els dos podien compartir la mateixa línia política malgrat que deixava clar que “això és cosa de cadascú”. Pocs minuts després entrava disposada a votar una parella que indicava que “no hem seguit gens la campanya electoral, teníem molt clar a qui hem de votar”. La contundència s’entenia ràpidament quan es descobria que eren Conxita Guiu i Antoni Choy, pares de la número dos d’En Comú per Ordino, Eva Choy. Acompanyats de les famílies van posar la papereta a l’urna la número 1 de MovemOrdino, Sandra Tudó, el seu rival d’En Comú, Josep Àngel Mortés, que va indicar que portava els seus “supporters”, i el primer de la llista de terceravia, Jordi Balsa, l’últim dels quatre candidats a votar. També en família entraven al comú Casimir Font, més conegut com Casi, i la filla, Sylvie Font. Amb 86 anys i veí de la Cortinada, Casi afirmava que sempre ha anat a votar. La filla, orgullosa d’acompanyar el pare, recordava que ella amb 18 anys no va poder-ho fer perquè “aleshores la majoria era als 21”. El millor de tot plegat, els caramels que donaven per als més menuts i el val de dos euros per als més grans, tot i que sempre hi ha qui es queixa i demana que “el comú s’estiri una mica més”.