'Teletienda' electoral

Dia -3. Recapitulem, extraterrestres. Us he explicat enganxades de cartells, reunions de poble, mítings centrals de campanya, debats, entrevistes, visites a bars i a llars de jubilats, festes joves, declaracions a la premsa, sessions de porta a porta, com es fa campa­nya a Twitter i a les columnes dels diaris... però encara no hem vist una de les vies més bàsiques amb què els candidats es comuniquen amb els electors. Senyores, senyors, éssers de pell verda amb antenes que seguiu la campanya amb la mateixa passió amb què ho estem fent els andor­rans aquests dies: amb tots vostès, els programes electorals. Apa, som-hi, anem a veure com es comuniquen els candidats a partir dels programes. Els arreplego tots, me’ls classifico per parròquies i començo la lectura. Començo motivat, però a cada inconcreció, el grau de concentració baixa. De seguida arriba a zero. Reorientem-ho! Faig un segon intent amb els resums del programa que han fet algunes candidatures. Res. Sant tornem-hi amb les bones intencions poc concretades... I amb les professions de fe? Què, què diríeu, eh? Exacte. Res que em serveixi gaire. Com a bon ciutadà del segle XXI, em refugio en els formats breus i audiovisuals. Els espots televisius em continuen servint de poc però com a mínim em distreuen més. M’entretinc, per exemple, a veure quanta gent parla per llista. A DA, em fa gràcia veure que el càsting va ser desigual: a Canillo parlen sis, a Ordino set, a Escaldes vuit, a Encamp nou i a la capital tretze. Això sí, tots els candidats a cònsol major parlen el mateix, 30 segons del minut i mig que dura l’espot, el que els fa ser els que més centren l’espot en el número 1. Però tornem al càsting. Algú sap qui el va fer? O expressat d’una altra manera, algú sap qui va ser tan mala persona per encarregar-li a Rascagneres que pronunciés “passeig de MOJÁCAR”? Què no veieu que “Mojácar” pronunciat per Rascagneres pot provocar terratrèmols de 14,4 a l’escala de Richter? [Ara em passa que mentre escric això no puc deixar de parlar com Rascagneres... quina ment més simple la meva, hosti!]. A cal PS i marques blanques associades (no em feu parlar de junts i units i companyia, si us plau, que s’està a punt d’acabar la campanya i encara no sé com es diu cap llista...), tot el joc està molt repartit, amb més de deu candidats xerrant per espot excepte a Ordino (set) i amb un rècord absolut de catorze de catorze a Escaldes. Però és que a Escaldes hi ha un segon rècord: m’he passat la campanya caricaturitzant la Rosa Gili de Mme Jo Jo Jo (i una mica més Jo) i resulta que és la número 1 de totes les llistes que menys apareix i parla en solitari: tan sols set segons. [Rosa, demà a les cinc de la tarda seré a la plaça de Sant Pere Màrtir; vine amb un fuet o amb el que vulguis, acceptaré qualsevol càstig que consideris oportú.] A terceravia han tirat d’anuncis més breus, amb veu en off, on només parlen els candidats a cònsols i poquet i on ens diuen, en present de veritat, que ells compleixen els compromisos adquirits... Perquè exactament... quantes parròquies governen? I de totes les altres llistes, he de destacar les preguntes retòriques d’OC, els dibuixets d’UxEE i la creativitat angoixant de Desperta Laurèdia... Nais, desperteu, que això no és Sitges, que són unes comunals!