Xarxes molt poc socials

Molts dels grans experts en el complicat món de la politologia acostumen a dir que una bona campanya a les xarxes socials acaba sent clau per guanyar unes eleccions. En aquesta dinàmica hi ha moltes maneres de portar-la a terme i sembla que la del veí Miquel Iceta, de ballar en els actes, s’està posant de moda i és una de les més innovadores. Només fa falta veure el ball de les candidates d’Unió x Escaldes-Engordany durant la visita a la residència d’avis o els sorprenents vídeos a YouTube del seu cap de llista, Higini Martínez-Illescas. A més a més, cal veure quant es gasten els partits d’arreu en els dar­rers lustres en promocions a Facebook i, encara més, en la creació de bots a Twitter que puguin crear fake news per tal de desprestigiar el rival. I tot, amanit amb un llenguatge cada cop més anglosaxó. Així doncs, què passa en la campanya tuitaire de les comunals andorranes del 15 de desembre? Els perfils corporatius, creats a última hora i a correcuita per tal de marcar diferències entre els perfils nacionals i parroquials, no estan funcionant. Malgrat publicar diferents informacions de la campanya, aquests no arriben al públic. Bàsicament, perquè estan creats per funcionar durant 15 dies de campanya. No obstant això, altres perfils corporatius aguanten des de les eleccions generals, que van ser el gran boom de la creació de perfils de candidats. Què comporta aquest fet? Que al final s’acaba fent la campanya de les coalicions des dels perfils oficials nacionals dels partits, la qual cosa dificulta enviar un missatge per a cada parròquia.

El qui és qui a Twitter

Les eleccions comunals estan deixant tres maneres molt diferents de gestionar la campanya 2.0. La primera, la del PS, que ha apostat per una centralització absoluta de continguts des del seu perfil oficial de caràcter nacional. Allí tant pots trobar un vídeo de la Rosa Gili com una infografia que et compara el que succeeix a Encamp. I des d’allí, els perfils dels candidats (els que en tenen) són els que s’encarreguen de fer d’altaveu en el si del món tuitaire, a través dels retuits. Una altra manera és afrontar-ho com ho fa terceravia. Els lauredians tenen perfils diferenciats per a cada parròquia, molts dels quals van néixer la campanya nacional de fa escassos 8 mesos, i complementen la informació des del perfil general. I finalment trobem l’estratègia mixta, que és l’opció de DA. I diem DA perquè el ball de sigles entre les diferents parròquies deixa en l’aire quin mètode han seguit per decidir quines candidatures tenen perfil propi a les xarxes i quines van al perfil general. Pel que fa als liberals, ja ha quedat més que palès que juguen en una altra lliga! Amb tot, el mapa polític a les xarxes socials es mostra ben heterogeni, així les reaccions dels diferents grups i partits també ho són. Quant a parròquies, la més animada és i serà Escaldes-Engordany, que cada dia ens dona un nou vídeo que acaba esdevenint viral, sigui dels socialdemòcrates o dels liberals.