Nova llei per protegir els contribuents dels riscos bancaris

El text legislatiu pretén evitar el contagi a la plaça financera incorporant “el requisit de resolubilitat”, o dit d’una altra manera, que si una entitat hagués de ser resolta, els seus propis mecanismes n’haurien de garantir l’estructura i funcionament. El nou text legal serà d’aplicació per a les entitats bancàries i les entitats financeres que presten serveis d’inversió. A més a més, aquest projecte de llei incorporarà en el cos legislatiu la transposició de la directiva 2014/59 i de la directiva 2017/2399 en aplicació de l’acord monetari entre Andorra i la Unió Europea.

Una taxa per l’Areb

Una altra de les particularitats que tindrà el nou projecte de llei serà una taxa per finançar l’AREB. En aquest sentit, el ministre de Finances va explicar que la creació d’aquest preu públic servirà perquè, en cas que l’AREB hagi d’intervenir en algun dels casos, els treballs realitzats per l’agència no impactin directament en els pressupostos públics.

Pel que fa als diferents casos que contempla la llei, en primera instància es preveuen dos supòsits: que els problemes de l’entitat siguin transitoris o bé que no hi hagi solució possible. En el primer cas, tant l’AREB com l’AFA treballarien conjuntament amb els gestors de l’entitat amb problemes per aplicar les mesures adients per tal de redreçar-la. En el segon, s’estudiarien les diferents vies de dissolució, ja fos via resolució o bé per un procediment concursal ordinari.

Govern preveu diferents escenaris a l’hora de resoldre una entitat financera que sigui inviable. En aquest cas, el ministre de Finances va voler agrupar-los en quatre grans blocs: la venda del negoci; la creació d’una entitat pont; la segregació d’actius, passius o altres drets o obligacions, i la recapitalització interna. Jover va aclarir que aquests supòsits ja estaven inclosos a la llei que derogarà el nou text legislatiu.

Quant al retorn dels diners de la renda variable de BPA, el ministre portaveu va dir que “cal felicitar-nos per aquesta notícia. Els propers dies hauria de ser efectiva aquesta devolució” per tal que els clients en puguin disposar de la manera que considerin més adient. Preguntat sobre com es gestionarien els 88 milions d’euros dels quals no es va poder demostrar l’origen i que retornaran a BPA, Jover va dir que se’n faria “la distribució corresponent”, tal com marcava la legislació. Un cop retornats els diners als clients, i en previsió que hi pogués haver demandes per pèrdues atès el bloqueig de quatre anys, el ministre portaveu va dir que “veurem si són pèrdues o guanys el que hi ha, en tot cas, aquest bloqueig no ha estat responsabilitat ni del Govern, ni de l’AREB, ni d’Andorra”, apuntant que aquestes reclamacions judicials, si hi fossin, s’haurien d’encarar cap als tribunals suïssos.

Jover no va voler donar per tancat tot l’afer BPA, ja que tal com va dir “és una qüestió altament judicialitzada”, i caldria veure com s’anirien resolent els diferents processos judicials.

APOSTA FERMA PER LA CREACIÓ D'ENERGIA VERDA

Un dels acords més destacats que es van prendre en el consell de ministres d’ahir va ser l’aprovació de la signatura del conveni amb FEDA, Nord Andorra i Mútua Elèctrica. El motiu d’aquesta aprovació és per a la posada en servei, manteniment i explotació dels Arbres del Vent, destinats a generar més energia verda per al Principat. Aquestes infraestructures s’instal·laran a les par­ròquies de Canillo, Ordino, An-dor­ra la Vella i Sant Julià de Lòria. Entre les diferents clàusules, el conveni estipula que el Govern instal·larà els Arbres del Vent i n’assumirà les despeses de subministrament i instal·lació, inclosos els fonaments, les canalitzacions d’embrancament a la xarxa, les arquetes i el cablejat. Per la seva part, les empreses tindran cura de la conservació de la infraestructura i en faran les inspeccions necessàries. En cas d’avaria o desperfecte, serà el Govern qui realitzi les reparacions. El cost total de de la instal·lació dels Arbres de Vent és de 344.000 euros.