x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Denúncia a la fiscalia

Govern actua contra Stop Violències

L’executiu denuncia a la fiscalia que s’obliga les mares amb pocs recursos a no avortar i a donar
els fills en adopció
La presidenta d'Stop Violències, Vanessa M. Cortés, a la seu de l'ONU a Ginebra.

El Govern es cansa d'Stop Violències i acut a la fiscalia

La presidenta d'Stop Violències, Vanessa M. Cortés, a la seu de l'ONU a Ginebra.

Actualitzada 14/11/2019 a les 12:32
El Govern va denunciar fa 15 dies Stop Violències i la seva presidenta, Vanessa M. Cortés, a la fiscalia. El motiu van ser unes manifestacions fetes en una entrevista a la Cadena Ser el 8 d’octubre passat, en les quals afirmava que l’executiu obliga les joves sense recursos a no avortar i a donar els seus fills en adopció; també per l’exposició que va fer a la delegació a les Nacions Unides a Ginebra, on també qüestionava els treballadors públics. L’executiu va demanar al ministeri fiscal que investigui si hi ha delicte en les declaracions.
Ahir el ministre portaveu, Eric Jover, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, va confirmar les accions davant del ministeri fiscal. Jover va dir que “fer afirmacions falses per orientar una opinió no és una bona pràctica i no és el primer cop. Són elements que prenem en consideració”, just abans de confirmar que el Govern havia posat les declaracions d’Stop Violències en mans de la fiscalia.

El Cedaw, punt d’inflexió
A banda de l’entrevista, la presidenta d’Stop Violències va formar part de la delegació andorrana que va participar al Cedaw, la comissió de l’ONU en defensa dels drets de les dones. Davant de les instàncies internacionals, Vanessa M. Cortés va fer altres afirmacions que des del Govern es consideren “temeràries i que falten a la veritat”. Concretament, el que va afirmar a la seu de les Nacions Unides que la sanitat pública no responia a demandes fetes per dones que “patien dolors molt forts i que estaven postrades en un llit”. Cortés també va dir que en l’associació que ella presideix havien rebut casos de dones que “havien rebut tractes vexatoris en sales judicials”.
El Govern, en la seva denúncia davant de la fiscalia, demana que es demostrin “les afirmacions tan contundents” que havia manifestat la presidenta d’Stop Violències i que “no admeten matisos”, o que pel contrari s’estudiessin les accions punibles en el Codi Penal, i més concretament les d’un delicte contra el prestigi de les institucions, que es preveu en l’article 325 del citat text legal.
Les penes que es preveuen poden anar fins a una multa de 30.000 euros i la inhabilitació de fins a quatre anys de càrrec públic, sens perjudici de les accions que es puguin emprendre contra l’honor de les persones.
El ministre portaveu, Eric Jover, també va recordar en la mateixa roda de premsa que el Govern estava molt implicat per poder garantir els drets de les dones, i va recordar que s’estava treballant en el servei d’acompanyament a les dones que volguessin avortar. D’aquest, Jover va dir que seria de tipus transversal “en el marc de l’actual legislació”. També va recordar que des de l’executiu es faria arribar una nota aclaratòria per rebatre “el que es diu en matèria d’educació sexual”.
Finalment, Jover va admetre que “no ens hem amagat mai que l’avortament és un tema complex”. El ministre va recordar la casuística del Coprincipat i va afirmar que “l’estructura institucional que tenim ens ha permès existir durant set segles”.
 
DENUNCIEN QUE LA LEGISLACIÓ FACILITA AVORTAMENTS NO SEGURS
Acció Feminista manté que no es pot saber si es realitzen avortaments clandestins al país perquè no existeixen dades. “El que diem és: com pots negar que aquesta situació no es produeix quan la teva legislació ho facilita?”, va assegurar Laia Ferré Marot, membre del col·lectiu feminista. Segons explica, el fet que donar informació sobre la inter­rupció voluntària de l’embaràs, així com el mateix procediment, estigui prohibit, deixa en situació de vulnerabilitat les dones que volen avortar. “Has de saber a quin ginecòleg et pots dirigir, ningú assegura que t’ajudaran”, va dir.
A banda, va remarcar, si el facultatiu no et prescriu el procediment d’amagat de la CASS, el cost de la intervenció i les despeses afegides pot superar els 600 euros, fet que el fa inaccessible per a moltes dones. A més, malgrat que actualment es pot avortar anant a l’Estat espanyol i França, el fet de no poder-ho fer al Principat fa extremament vulnerables les dones que viuen a Andorra davant dels canvis legislatius que es puguin produir als països veïns. Ferré Marot també va afegir que l’absència de dades sobre la situació de la dona al Principat i les necessitats de salut reproductiva i sexual d’aquestes empitjora encara més la situació.
Respecte a les recomanacions del Cedaw sobre l’educació sexual dels joves, la doctora Júlia Martínez-Illescas, també membre del col·lectiu, va expressar que el programa de salut sexual i reproductiva que s’aplica als instituts és insuficient, ja que només es realitzen dues hores anuals d’educació sexual. Així, considera que cal fer avenços per desenvolupar recursos fiables i complets accessibles per internet.
A més, es va qüestionar la quantitat de joves que coneixen l’existència d’una consulta de salut jove i que l’atenció en aquesta presenta mancances. “Si la persona que t’atén et deriva al metge refent per tractar el que et passa, això suposarà haver de pagar, fet que pot frenar els joves”, va explicar Martínez-Illescas.
Veure’n més
43
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts