Gallardo anuncia que la zona franca serà realitat aquesta legislatura

Entrant més a fons sobre què és i com funciona la zona franca, i responent a una pregunta del conseller general del PS Jordi Font, el ministre Gallardo va explicar que hi havia diferents models per poder desenvolupar el projecte. El titular d’Economia va acotar dues grans possibilitats per desenvolupar aquesta iniciativa: un model basat en la logística i un altre de caire fiscal.

El primer dels models es basaria en la importació i exportació de mercaderies, amb una baixa tributació, i que permetés poder establir importants bases logístiques que poguessin ser emprades tant pel comerç tradicional com especialment per l’e-comerç.

D’altra banda, en la creació d’una zona franca fiscal, Gallardo va exposar l’exemple d’Istanbul. A la ciutat de l’Estat turc es van establir unes zones de diferent fiscalitat, en funció de les indústries que s’hi volguessin instal·lar. Aquesta política va afavorir la proliferació de barris que funcionaven com a ecosistemes determinats i, a més, va potenciar el sector. També va parlar del model recentment visitat a Mont-real.

El model Ideal

Sobre quina seria la zona franca ideal per al Principat, Gallardo va tornar a recordar que “està en fase embrionària”, i va admetre que encara “no tenim un model definit com a Govern”. El ministre, però, va exposar que des de l’executiu i els diferents sectors empresarials s’estaven estudiant totes les vies possibles i que no es podia pas descartar l’aplicació d’un model híbrid. Aquest es basaria en una fiscalitat favorable que afavorís l’arribada de fluxos de capital i a la vegada permetria el moviment de mercaderies sense que acabessin suportant una doble càrrega impositiva, que en restés competitivitat.

Jordi Gallardo va exposar que la proposta era un petició dels sectors empresarials, com ara la Cambra de Comerç, però que també estava al programa de DA. El ministre va manifestar que aquesta podia ser una bona opció, però que es pretenia assolir al llarg de la legislatura, i la seva aplicació no s’efectuaria de manera immediata.

Finalment, respecte a la regulació de les criptomonedes, el ministre Gallardo va afirmar que “no podem ser els primers a adoptar-les, però tampoc hem de ser els últims”, i que calia tenir en compte la seva volatilitat. També va afirmar que “el blockchain va més enllà de les criptomonedes” i que calia estar a l’expectativa i veure què passaria amb Libra, la moneda virtual que crearà Facebook durant el 2020.

EXAMEN A LA BUROCRÀCIA

Una auditoria per saber quant costa obrir un negoci a Andorra. Aquesta va ser una de les altres mesures anunciades pel ministre Gallardo en la seva compareixença. Aquest examen, que va confirmar que s’estava elaborant des de dilluns passat per part d’una empresa externa, ha de servir perquè l’executiu detecti “els colls d’ampolla” que presenta la burocràcia andorrana i que estan interferint tant en la creació de noves empreses com en la captació d’inversió estrangera. Els objectius que es pretenen assolir, segons el ministre, són “evitar les duplicitats” i canviar i optimitzar els tràmits que siguin necessaris. Amb els resultats a la mà, Gallardo va confirmar que des del Govern s’estudiarien a fons i es farien les modificacions i adaptacions legislatives que fossin necessàries, per aconseguir que les càrregues burocràtiques suportades pels inversors i emprenedors siguin el mínim de feixugues. En tot aquest procés, el titular de la cartera d’Economia va voler recordar el paper de les entitats financeres. Va confirmar que des del ministeri ja s’hi havia parlat i que el sector havia mostrat la plena disposició a col·laborar amb l’optimització dels processos. No obstant això, des dels bancs van recordar que si ara eren més prudents es devia al marc normatiu actual, que no era pas gaire flexible, i al risc derivat dels esdeveniments passats al sector.