Els advocats rebutgen el codi de família de DA

El Col·legi d’Advocats reclama un codi de família que no vulneri els drets de les dones i que estigui adaptat a la realitat actual. Així ho va exposar la degana del Col·legi, Sophie Bellocq, al seu discurs durant la celebració del dia de Sant Raimon de Penyafort, patró dels advocats. Bellocq va manifestar que aquest projecte, que es va treballar durant les acaballes de la legislatura passada, “no té el suport del Col·legi d’Advocats pel tracte que fa de la dona i el dibuix d’una família prehistòrica que no correspon amb la realitat social”. “No podem deixar de banda la situació de parelles de tots els gèneres”, va afegir. La degana també va manifestar que no entén com no es treballa a fons aquest codi mentre que el codi de procediment civil es va construir durant quatre anys. “No té sentit”, va manifestar Bellocq, que va ironitzar sobre la situació actual d’aquest codi. “Està allà a un calaix del Consell General”, va explicar.

Al discurs, que el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, va titllar de “crític”, Bellocq també va exposar el neguit del Col·legi sobre els problemes que existeixen en les execucions, en especial pel desgavell que hi ha amb els embargaments. “Si no hi ha un registre d’embargament al país, no sabrem quins s’han fet i quins no”, va explicar la degana, que considera la situació de “complicada”. “Hi haurà un desordre en les execucions i això pertorbarà el normal seguiment dels procediments d’execució”, va afegir Bellocq, que va demanar fer reformes en aquest sentit i, com a primer pas, fer aquest llistat d’embargaments. “La voluntat és la de treballar entre tots els actors per trobar una solució que vagi bé per a tothom”, va considerar.

La degana del Col·legi d’Advocats també va posar sobre la taula la necessitat de treballar en la modificació de la llei d’advocacia. La principal demanda de Bellocq va ser l’obligatorietat de realitzar una formació continuada, quelcom que no existeix avui dia. “Si volem fer un acord d’associació amb Europa, hem de tenir en compte que la formació continuada és obligada a la llei europea”, va explicar Bellocq. Dins d’aquesta llei, la degana també va expressar la necessitat de millorar-la en aspectes com ara el procediment disciplinari, la feina d’assessor o aclarir incompatibilitats, neguits que Bellocq considera que són poc importants comparats amb la demanda de fer obligatòria la formació continuada anual. La degana també va fer referència al màster de Dret que s’imparteix a la Universitat d’Andorra (UdA). “S’han de fer alguns canvis tal com s’ha concebut, perquè hem de garantir la qualitat dels estudiants quan surtin”, va manifestar Bellocq, que considera que el màster no està al nivell d’altres que es fan als països veïns. La degana va manifestar que són necessaris més mitjans i “professors competents que tinguin més temps per poder-lo dedicar”.

INTERIOR VOL REGULAR L'ÚS D'ARMES EN LES BAIXES DE LA POLICIA

El ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, va manifestar ahir que el ministeri treballa per buscar una “fórmula” per regular l’ús de les armes en els casos en els quals els policies es troben en període de baixa. El ministre Rossell va assegurar que en aquests casos ja existeix un protocol de funcionament que aplica la direcció de la policia per regular l’ús de les armes en els casos en els quals els agents de baixa ho estan per motius psicològics. Des del moment que la direcció del cos té coneixement d’aquestes baixes de caràcter psicològic, automàticament, segons el titular de Justícia i Interior, es prenen les mesures adequades, és a dir, traure’ls les armes. No obstant, tal com assenyala el ministre Rossell, el problema rau en els casos en els quals es desconeix el motiu de la interrupció de l’activitat laboral dels policies de baixa. “Hi ha certa dificultat en les baixes que, pel que sigui, la direcció de la policia no té coneixement del motiu”, va manifestar el titular de Justícia i Interior, que va assegurar que en aquestes situacions “és difícil poder actuar si no és la mateixa persona la que aporta aquesta informació en què s’exposa que hi ha una baixa per motius psicològics”. Rossell va manifestar que si l’agent de policia de baixa no aporta aquesta informació, accedir a les dades personals d’aquesta persona “és impossible”, ja que la llei de protecció de dades ho prohibeix. D’aquesta manera, Rossell considera insuficient aquest protocol, ja que va manifestar que s’hauria d’estudiar “un reglament” o “una fórmula intermitja” per definir quan un policia de baixa ha de dur una arma o quan no ho ha de fer. En qualsevol cas, el ministre de Justícia i Interior va manifestar que “ja fa dies que es parla” de la possibilitat de treballar en aquest sentit.