FEDA situa en 4.000 els pisos buits, tot i que una part és per a venda

Forces Elèctriques d’Andorra va realitzar un estudi per encàrrec del Govern per saber el nombre de pisos buits. L’informe ja ha estat desenvolupat i estableix que n’hi ha al voltant d’uns quatre mil. La xifra va ser confirmada tant per fonts properes a la taula de l’habitatge com de la mateixa companyia. La dada es basa en les informacions respecte als comptadors d’electricitat. FEDA s’ha basat en aquells habitatges on no hi ha comptador o, encara que n'hi hagi, no hi ha una despesa de mínims. En qualsevol dels dos casos es determina que l’habitatge no està habitat. L’informe deixa clar però que no es pot fer una translació directa del nombre de pisos sense comptador o sense despesa en electricitat i els habitatges que estan buits. Hi ha diferents aspectes que alterarien la xifra. Allò fonamental es basa en els pisos que es troben a la venda i que, per tant, no tenen necessitat de fer ús de l’energia elèctrica. Aquesta dada és important perquè pot haver-hi una baixada important respecte a les dades de FEDA. No hi ha tampoc una estimació respecte a quina podria ser aquesta xifra. L’única possibilitat de tenir una xifra fiable per restar dels quatre mil és que l’AGIA fes un estudi acurat de les unitats que estan a la venda. Cal tenir en compte que poden haver-n'hi que estiguin en més d’una immobiliària. Però fins i tot així no seria una xifra definitiva, ja que poden haver-hi particulars que el tinguin a la venda per compte propi.

Dada fonamental
El més important de l’estudi de FEDA, segons les fonts properes a la taula de l’habitatge, es troba en el fet que existeix una borsa molt important, a la qual després se li haurà de restar el que calgui, d’habitatges que no estan ni ocupats, ni llogats, ni a la venda. Això significa un marge important per treballar en polítiques que portin aquestes unitats cap al mercat de lloguer. Només aconseguint-ne dues mil, segons aquestes fonts, comportaria l’equivalent a habitatge per a unes cinc mil persones. Posar aquesta quantitat en el mercat acabaria gairebé de cop amb la pressió actual. Hi hauria pisos per cobrir la demanda, compensaria la llei de l'oferta i la demanda i, consegüentment, baixarien els preus.
L’objectiu que es fixaria a partir d’ara és poder determinar quina quantitat d’aquest volum de quatre mil pisos correspon als habitatges que són de residents espanyols que han hagut de tancar-ho tot després de l’entrada de la llei d’intercanvi fiscal. També es tracta de reconèixer quines unitats podrien ser d’inversors que van fer l’adquisició i que la tenen sense moure. En aquest cas, es tractaria de convèncer-los de la possibilitat de posar-ho a lloguer, possiblement amb una garantia de l’estat, i que la unitat surti del futur del mercat de lloguer quan el propietari la vulgui vendre. Finalment, el pla de la taula d’habitatge és aconseguir que la major part dels habitatges sense ús, sigui pel motiu que sigui, passin a ser de lloguer.