“De Gaulle va ser clau per a la nacionalitat”

L’Andorra dels anys seixanta era un territori de tradicions i legislacions gairebé impertorbables on els ciutadans no tan sols es dividien entre andorrans i residents, sinó que els mateixos nacionals tenien subclasses. De primera, segona o tercera. Ser el primer de la família a ser andorrà, ser fill d’andorrans o net d’andorrans. Això més enllà que les dones no podien votar. En aquell escenari de conflictivitat entre els joves que se sentien discriminats i les cases tradicionals que volien mantenir l’statu quo es va anunciar la visita del general De Gaulle el 1967.

“Vam decidir que era la millor oportunitat que teníem per reclamar. Andorrans de segona com jo o el pare de Jaume Bartumeu vam considerar que era el moment d’impulsar un canvi”, explica Òscar Ribas, excap de Govern, i que com a fill d’espanyol, per exemple, durant la infantesa al col·legi de la Seu havia de creuar la frontera amb la fe de baptisme davant la falta d’altra documentació legal.

Andorra no deixava de ser un poble per on va començar el rumor que els joves rebels tenien intenció de manifestar-se o provocar aldarulls durant la visita per protestar per la injustícia que patien. Era la primera visita oficial del cap d’Estat francès i hi havia certa por de quina seria la imatge que s’enduria De Gaulle si tenien lloc protestes durant l’estada. Els joves volien haver-se reunit amb el general, però no va arribar a tant. Van aconseguir trobar-se amb els serveis del Copríncep francès. Finalment van pactar el compromís perquè el general fes una citació directa de la problemàtica. “Quan hi va fer referència tothom ens mirava a nosaltres i vaig saber que, encara que el procés seria llarg, al final ens en sortiríem”, comenta Ribas. El fet que De Gaulle cités el problema de la nacionalitat va facilitar que la visió de la part més tradicional de la societat s’endolcís. No va tenir un efecte immediat, però, el fet que un personatge de l’aura de De Gaulle fes l’afirmació. Anys després s’acabaria igualant el dret de tots els andorrans més enllà de si eren de primera, segona o tercera generació.

“Per la resta, totes les visites des de llavors de Coprínceps francesos les he vist més o menys iguals, ja que van a tot arreu i es donen un bany de masses”, conclou Ribas.