Liberals afirma que el nom de Minoves continua damunt la taula per ocupar algun càrrec

El president del Grup Parlamentari liberal, Ferran Costa, ha afirmat aquest matí que el partit ha proposat Juli Minoves per a diversos càrrecs, un d'ells el d'ambaixador de Nova York, ja que no coneixen "cap persona amb més contactes internacionals que aquest senyor". Segons Costa, Minoves és un dels noms que està sobre la taula però encara no "hi ha res tancat". Sobre l'opinió pública que hi ha de Juli Minoves, Costa ha destacat que aquesta "sempre ha de ser crítica" i que "és important que sigui així". Tanmateix ha destacat que "les coses en perspectiva no són ni blanques, ni negres, i sempre tenen matissos" i que cal destacar les accions que Minoves va dur a terme pel país com "les relacions amb França i Espanya, la capitania dels acords a l'any 2004 amb la Unió Europea sobre fiscalitat, estalvi i cooperació, els entorns de protecció, el decret de protecció de la Vall del Madriu o qui va fer tornar el Tour de França al país".

DA TOMBA EL RETORN DE MINOVES COM A AMBAIXADOR

Dues hores. Aquest és el termini entre que la publicació del Diari del futur nomenament de Juli Minoves com a ambaixador a Nova York fa esclatar bona part dels pesos pesants i que els liberals acaben entenent que és una línia vermella infranquejable. La mobilització va ser ahir general. Grup parlamentari, comitès par­roquials, càrrecs intermedis... tots deixant clar que per als demòcrates és inacceptable. Xavier Espot era contrari al nomenament, però els liberals van fer ús del dret que tenien pel pacte a nomenar una sèrie de càrrecs per fixar que l’ambaixada a Nova York havia de ser per a l’exministre d’Exteriors i Cultura dels executius de Marc Forné i Albert Pintat. Conscients del tsunami que s’engegaria quan el nomenament es fes públic es va acordar fer-lo efectiu després de les comunals. Concretament al gener, perquè es temia que els contraris al pacte utilitzessin Minoves com un dels arguments per justificar el rebuig que DA i L’A facin llistes conjuntes. Espot va rebre ahir al matí els inputs i va decidir aturar el nomenament.

Els liberals van acabar entenent que nomenar Minoves (icona per a part de la població del malbaratament dels recursos públics des d’un lloc de poder) significava gairebé enterrar les opcions de pactar a les comunals. Fonts de DA van indicar ahir que ja s’estava plantejant des d’alguns comitès parroquials el veto al pacte en cas que el liberal accedís a l’ambaixada a Nova York. Es donava per fet que tant els demòcrates contraris al pacte com els socialdemòcrates ja es fregaven les mans. Els primers per l’efecte Minoves com a mina per esclatar en la negociació per a les eleccions comunals i els altres com a arma per a la campanya.

Jordi Gallardo, a Turquia

El rebombori matinal va passar mentre Jordi Gallardo es troba a Turquia en una fira internacional i una jornada de negocis. Des del Govern se li va fer conèixer que la situació era insostenible i que el pacte perquè Minoves fos nomenat al gener s’havia d’avortar. El ministre d’Economia, segons fonts liberals, va acabar acceptant la decisió d’Espot. La situació era tan complicada que la decisió no es podia ajornar fins al retorn del número dos del Govern. Alguns liberals fins i tot es van mostrar partidaris d’evitar la designació per l’efecte entre els mateixos simpatitzants.

Els demòcrates es troben en pausa en espera de la represa de l’activitat política després de la celebració de Meritxell. Aquest serà el punt de sortida de l’inici de la preparació de les eleccions comunals. La forta oposició en part dels comitès d’Escaldes i Encamp envers el pacte amb els liberals preveu una negociació intensa perquè en aquests moments, segons fonts de DA, el comitè escaldenc podria estar empatat, però a Encamp el posicionament es decanta sensiblement cap a no pactar.

EVOLUCIÓ

Veto com a ministre

En el repartiment de càrrecs en el pacte entre DA i L’A, els liberals demanen Minoves com a ministre. Espot veta la possibilitat.

Cap a l’ambaixada

Els liberals utilitzen la quota que tenen en els nomenaments per fixar que Minoves ocupi l’ambaixada a Nova York.

Previsió de problemes

Davant la certesa que el nomenament crearà una tempesta, es pacta que no es farà efectiu fins passades les comunals.

Operació aturada

El Diari revela l’acord i la rebel·lió demòcrata obliga a fer marxa enrere.

L'ESTAT LI HAVIA DE PAGAR 270.000 EUROS SI NO LI RETORNAVA L'AMBAIXADA

De les múltiples polèmiques de la carrera política de Juli Minoves la que va tenir més impacte va ser el contracte que va firmar quan Marc Forné el 1998 era cap de Govern i Albert Pintat, ministre d’Exteriors, pel qual se li garantia que si marxava d’ambaixador a Madrid (llavors estava a Nova York) se li reservava l’ambaixada als Estats Units. La dada que va provocar un tsunami polític és que, com si fos un futbolista, el contracte preveia que si no se li garantia el retorn a l’ambaixada l’Estat l’havia d’indemnitzar amb 270.000 euros. A més, va cobrar 35.000 euros de compensació pel canvi entre Nova York i Madrid, amb una fórmula d’augment de salari. Minoves encara protagonitzaria un altre fet polèmic quan el 2005, juntament amb Meritxell Mateu i Imma Tor, va aconseguir que el gabinet d’Albert Pintat els fitxés com a funcionaris amb el rang d’ambaixadors. La decisió va ser aprovada pel consell de ministres, però l’onada de repulsa i l’acció del Govern socialdemòcrata, que va entrar el 2009, van aturar el nomenament. Aquell va ser l’últim gran conflicte en què es va veure involucrat. Posteriorment, el seu paper polític s’ha limitat a la presència a la Internacional Liberal, on ha arribat al càrrec de vicepresident, i representar el partit a l’exterior.