Terratrèmol i ancoratges

El terreny, anomenat la Portalada, on es va produir l’esllavissada davant del Punt de Trobada estava considerat de baix risc i per això havien estat concedits els permisos per als desmunts amb el projecte inicial per a la construcció d’uns grans magatzems. Quan es va realitzar el desmunt s’hi van instal·lar uns ancoratges provisionals de subjecció del mur. S’estan estudiant les causes perquè el terreny es convertís en inestable i es provoqués l’esllavissada. Una de les teories, segons un dels professionals liberals que va treballar en el projecte, es basa en una doble combinació. La inestabilitat podria haver arribat perquè una escorrentia d’aigua (corrent) que es trobava de forma superficial podria haver passat a ser subterrània arran del moviment de terres derivat del terratrèmol que va tenir lloc l’abril d’aquest any amb epicentre a Ribera d’Urgellet. El sisme va ser de magnitud 4,3 a l’escala de Richter i va ser “el més potent que s’ha produït en terra catalana aquest mil·lenni, exceptuant-ne els ter­ratrèmols marins”, segons va informar la delegació del govern espanyol a Catalunya. Durant les primeres tres hores del sisme es van produir fins a un centenar de petites rèpliques.
L’escorrentia d’aigua, segons el tècnic, podria (tot és condicional mentre no s’acabin els informes geològics) haver augmentat la pressió sobre un terreny que ja estava alterat pel desmunt i que quan es van fer els ancoratge, en no haver-hi corrent intern, no es van calcular per a la pressió suplementària. La subjecció es basava en uns ancoratges que s’havien posat de forma provisional i que si l’obra hagués continuat s’haurien d’haver convertit en definitius. Els dubtes de diversos professionals que han treballat en el projecte se centren en si els ancoratges van ser objecte de la revisió i el manteniment necessaris. És cert, però, que no és clar si hi ha una ordinació legal que fixi cada quant han de tenir lloc aquestes revisions i no consta que tampoc ni el comú de Sant Julià ni cap dels governs haguessin instat que es fessin revisions i manteniment. L’obligació, segons les mateixes fonts, no va més enllà de la responsabilitat que té el propietari o promotor respecte als danys que pugui causar allò que és seu.

Obra en plet permanent
Les obres a la Portalada es van aturar el 2012 i la constructora Unitas va portar a la Batllia els Cachafeiro per impagaments, al mateix temps que hi havia una demanda a la inversa on s’acusava l’empresa d’haver fet treballs defectuosos. Els conflictes, però, van anar més enllà. Els Cachafeiro van acabar en plets tant amb enginyers com amb arquitectes que es van anar fent càrrec de l’obra perquè no van estar contents de la feina realitzada, i els afers van acabar amb demandes per impagaments dels professionals liberals. Fins i tot durant cert temps el Col·legi d’Arquitectes va vetar la incorporació d’un nou professional vist que es mantenien deutes amb col·legiats. En el plet amb Unitas, la Batllia va condemnar els Cachafeiro a pagar 710.272,79 euros en concepte d’obra executada, als quals s’han d’afegir 212.397,25 euros més d’indemnització..