Reportatge

Els secrets dels estanys

Un estudi del CENMA permet conèixer les dades que amaga l’aigua andorrana. Els investigadors se centren en la temperatura i en les molleres per analitzar l’impacte del canvi climàtic. Les mostres permeten reconstruir la meteorologia del darrer mil·lenni.

Els secrets dels estanysCENMA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Potser per a moltes persones semblarà difícil de creure, però els estanys tenen una utilitat més enllà de les excursions dels diumenges i de les visites turístiques. I és que una qüestió tan important com el canvi climàtic es pot analitzar a través de diverses dades que amaga l’aigua d’alguns dels llacs del país. Per aquest motiu, el Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) està treballant en el projecte europeu REPLIM, juntament amb entitats franceses i espanyoles, que estudia l’impacte d’aquest fenomen en més d’una vintena d’estanys dels Pirineus. Al Principat es van triar els de Montmalús i Estanyó, on des de l’estiu del 2017 s’estan extraient dades com ara la temperatura o el pH.

El cap de la Unitat de Medi Biòtic del CENMA, Benjamin Komac, explica que s’han instal·lat uns sensors a diferents fondàries dels estanys per enregistrar la temperatura. Aquesta operació permetrà conèixer les variacions climàtiques del present i fer, fonamentalment, “un pronòstic de futur”, ja que es preveu mantenir els sensors molts més anys. “Amb els llacs és pot saber on anem i com el canvi climàtic afecta el seu futur i funcionament”, apunta.

I del passat es pot saber alguna cosa? I tant, però aquí la peça clau són les molleres. A Andorra s’estan estudiant les de l’Encenrera, a Encamp, i la de l’Estanyó. En primer lloc s’han de recollir sediments de terra dipositats als fons de les molleres. Després de fer la prova del carboni catorze per conèixer la datació de la mostra es pot fer una interpretació. Komac assenyala que a hores d’ara s’està treballant amb “una mostra de l’any 300” de la mollera de l’Encenrera. Amb aquests sediments, continua, “podem fer la reconstrucció del clima i veure com ha estat en els últims 1.700 anys”. Les mostres d’aquests ecosistemes també permeten “veure si hi ha hagut episodis de foc o catàstrofes”. “És una anàlisi molt reveladora”, destaca Benjamin Komac.

Amb tot, l’estudi d’aquests sediments és, segons el membre del CENMA, “molt car”. De fet, l’organisme encarregat de dur a terme aquesta segona fase dels treballs és el Laboratoire Écologie Fonctionelle et Environnement (ECOLAB) de Tolosa. Els investigadors gals funcionen sense els Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, ja la subvenció comunitària només incloïa l’extracció de les mostres i no l’anàlisi. D’aquesta forma, Komac admet que encara no hi ha data per fer públiques les conclusions de l’estudi.

tracking