El ràfting de festa major es pot fer amb l'aigua justa, gràcies a l'ajuda oferta per FEDA

Una quarantena de persones van baixar ahir pel Valira fent ràfting gràcies a FEDA, que va accedir a turbinar aigua des de la central d’Engolasters per augmentar el cabal del riu fins al mínim exigible. Tal com va explicar el conseller d’Obres i Urbanisme, Joan Vidal, per realitzar l’activitat es necessita que el riu tingui un cabal de vuit metres cúbics però actualment és de quatre, motiu pel qual la parapública ha de turbinar aigua. Una única turbina pot augmentar-lo fins als 7,5 però tal com asseguraven alguns dels professionals de Rocroi, l’empresa contractada per fer l’activitat, “falta una mica d’aigua”. El cònsol major, Josep Miquel Vila, i el mateix Vidal asseguraven que la quantitat “serà suficient” i el cert és que ahir es van poder fer dues de les tres baixades previstes. La segona es va anul·lar per manca de persones però des del comú ja esperaven que fos el dia més fluix. Malgrat això, Vila va agrair a FEDA i a la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, la seva col·laboració. “Crec que tant FEDA com la ministra s’han portat molt bé i sense la seva intervenció, es posava en dubte l’activitat però de nou, gràcies a ells ja tenim l’activitat estrella de la festa major”, va declarar. “Per als dies de festa major hi haurà aigua suficient (...) i depenent del cabal que tingui el riu podrem posar més persones o menys a les barques”, afegia el conseller. No va ser tan comprensiu el conseller d’Unió Laurediana, Joan Albert Farré, que se’n va desmarcar al·legant que un projecte que depèn de tercers, no és fiable. “Si cal esperar que turbinin aigua, vol dir que per si mateixa, l’activitat no és possible i si es fa, FEDA deixa de fer la funció que té, que és generar energia”.

Contradiccions

Les declaracions de Vila i Vidal no deixen clar quin és el futur del projecte, ja que mentre el primer només repetia que seria “l’activitat estrella de la festa major”, el segon indicava que “ja tenim el ràfting i esperem que continuï”. Cap dels dirigents, però, coneix el cost d’aquests cinc dies d’activitat i es remeten al pressupost global de la festa, 129.000 euros, una part del qual servirà per pagar-ho, però de nou entren les contradiccions, perquè mentre el conseller d’Obres no descartava que es necessités un suplement, el cònsol ho desmentia afirmant que el seu preu “no té transcendència”. Tampoc han fet una previsió de persones que l’utilitzaran però sigui com sigui, durant aquests dies, els residents i turistes podran fer un recorregut de quatre quilòmetres, fins a la frontera, tres cops per dia (12.30, 15.00 i 17.00), amb un preu de 20 euros els adults des dels 12 anys. Els infants, a partir de cinc, en pagaran 18. Està previst treure tres barques per baixada però si hi ha molta afluència es podria augmentar a sis.

UL no descarta la tirolina

Farré deixa molt clar que no creu en el ràfting però en el cas que recuperessin el comú al desembre, obre la porta a seguir amb la tirolina, fent canvis significatius. “Entenem que pot ser bo per a Camprabassa però construïda d’una altra manera, amb un pla econòmic i un accionariat diferent, però ens mirem amb bons ulls els projectes que millorin l’atractiu de la parròquia”.

ELS PIONERS DEL VALIRA

Només el cònsol podia imaginar fer ràfting al Valira i malgrat que el seu ànim inicial el van “comprar” Govern i les cònsols d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, ràpidament es van baixar de la barca i el van deixar sol. D’això en fa tres anys però ahir una trentena de persones al matí i una desena més a la tarda, entre ells Vila, vam baixar pel riu i ens vam convertir en els pioners del Valira. El trajecte és senzill, “d’iniciació”, repetia el Jaime, un monitor que va descobrir que lidiar amb quatre joves i intrèpids periodistes no és fàcil, ja que estàvem més pendents de preguntar que de remar. El primer trajecte va sortir amb retard perquè algú de FEDA no va prémer el botó a l’hora que tocava i cap a la una, l’aigua encara estava a l’altura del Viena. Res important perquè vam poder prendre les declaracions i en definitiva fer la nostra feina. Amb el nivell adequat, el Jaime ens va explicar els moviments bàsics, que es redueixen a remar quan t’ho diu, a esperar quan t’ho diu i a intentar no perdre la compostura per no acabar a l’aigua. Personalment vaig estar a punt de caure dues vegades. Mitja horeta més tard ja érem a la frontera i va arribar la que va ser de llarg la feina més dura de totes, pujar la barca fins al cotxe. Després un trajecte amb autocar fins a l’inici del recorregut que ens feia cridar amb Vila, “Sant Julià necessita ja el desviament de la carretera!”