Adéu als Pantebre

Va obrir l’1 de febrer del 1952 i sempre ha estat al mateix local, a l’avinguda Meritxell, 42. Establiments Pantebre era tot un clàssic del petit comerç del Principat que ha viscut l’evolució del país sempre des de la primera fila. Aquest testimoni de la història andorrana, però, va abaixar la persiana el 28 de maig passat. L’encarregat de fer-ho va ser el Josep Anton Pantebre quan li va arribar la jubilació. Qui va obrir la botiga va ser el seu pare, Benet Pantebre, quan va decidir donar un impuls a la seva vida. “El meu pare havia fet de tot i llavors amb quatre duros va obrir els Establiments. La meva mare era costurera i entre una cosa i l’altra van obrir la botiga”, explica el Josep Anton, conscient que la història de la seva família no es pot entendre sense un comerç de tot just 12 metres quadrats. De fet, per a ell es fa inevitable veure’s a si mateix quan tenia set o vuit anys darrere del taulell de la negoci familiar. “Quan sortíem de l’escola anàvem a la botiga i els estius, quan hi havia molts francesos, la meva mare ens ficava una capsa de cartó per vendre castanyoles, banderilles i toros espanyols als turistes”, recorda. Després, el Josep Anton va marxar a estudiar a França i quan va tornar a Andorra amb uns 20 anys ja es va quedar a la botiga, al costat del seu pare, fins a l’últim dia.
Des de llavors el temps va anar passant i els Establiments Pantebre van haver d’adaptar-se a les demandes dels compradors. Els temps canviaven i els productes també ho feien. “La botiga ha canviat d’articles una trentena de vegades. El meu pare la va muntar i venia gominoles amb crispetes, després va ser una botiga de joguines i després només veníem coses de pesca”, enumera el Pantebre fill. En l’última etapa els Establiments van destacar per la seva especialització en la petanca. I per què? “Perquè el comerç es va anar adaptant per força a mesura que hi havia grans magatzems i ens feien competència”, assegura el Josep Anton.
Els canvis en l’aparador, però, no van canviar la filosofia d’aquesta petita botiga, que quan el fill va agafar després que el pare es retirés va continuar defensant el tracte proper al client. Un dels grans factors diferencials d’aquest petit comerç que, segons Pantebre, “està desapareixent”. “Donava molta vida al país. Ara només es busquen grans superfícies”, lamenta. En el seu cas ha estat la manca de relleu. La cadena successòria es va trencar quan els seus fills van haver de marxar fora d’Andorra per estudiar i treballar. Adéu als Pantebre de Meritxell.