La banca es reinventa per a un nou model de negoci

Les entitats bancàries nacionals van consensuar un document en què es reflecteixen els canvis que demanen al Govern perquè el sector es pugui reinventar i tornar a créixer. La banca s’ha trobat amb un estancament i una falta de model de negoci des que Andorra va assumir l’intercanvi d’informació fiscal. L’objectiu del pla és donar les eines a les entitats perquè puguin obrir noves vies d’ingressos i el mirall és aconseguir tenir les possibilitats d’altres places com Luxemburg. El creixement no pot arribar només pel mercat interior, que és molt petit, i la voluntat és aconseguir l’atracció de capital forà. I per aconseguir-ho cal una reforma important en lleis perquè obrin la porta a nous productes i serveis. Un destacat banquer va explicar que “ens trobem que no tenim eines modernes per competir amb entitats de fora perquè la nostra legislació pel que fa al sistema financer sembla de mitjan anys quaranta del segle passat”. El creixement i els nous productes sempre es mantindrien dins dels compromisos adquirits en l’àmbit internacional i en el camí de la transparència.

El pla és molt extens i fruit de mesos de treball en què s’han analitzat les opcions que tenen altres places financeres i que es desitjarien per a Andorra. El document inclou tota una sèrie de mesures a curt termini i d’altres a llarg. Al cap i a la fi es tracta d’anar cap a un altre model de negoci que torni a posar les entitats en la senda del creixement. L’executiu d’entrada veu amb bons ulls la reforma i està d’acord que el sistema necessita noves vies de negoci. Ara cal analitzar quins són els canvis que es demanen.

Fons i llistes

Els bancs consideren que hi ha interès que hi hagi fons que s’instal·lin al país, però per arribar-hi cal l’eliminació d’algunes barreres. La principal és la reglamentació per a la inversió estrangera. La legislació estableix que cada cop que hi ha una inversió forana cal tot un seguit de d’accions, com fer la declaració i tota la tramitació burocràtica que impedeix que s’instal·lin els fons. Si cada cop que un fons situat a Andor­ra rep una aportació s’ha de fer tot el tràmit com si fos una inversió estrangera estàndard es perd tot l’atractiu. Per aquest motiu demanen la reforma dels textos legals, ja que les entitats s’han adonat que hi ha hagut fons de prestigi interessats a radicar-se al sistema financer nacional, però ho han descartat davant de les complicacions derivades de la normativa d’inversió estrangera.

Un segon pol d’atracció és el del llistat de valors. Qualsevol títol que està situat en un fons ha d’estar llistat en un sistema financer. La banca creu que Andorra podria ser un lloc atractiu en aquest camp. Aquí també hi ha dificultats amb la Llei d’inversió estrangera perquè si cada cop que es fa una operació ha de passar per tota la tramitació i la notaria la plaça deixa de ser competitiva. En aquest cas, també es demanen els canvis legislatius per superar aquestes traves. Les entitats consideren que el llistat de valors és un negoci que no tan sols beneficia els bancs, sinó que genera activitat en d’altres sectors, com ara el de les auditories o els advocats.

Comissionat

La importància del pla per a un nou model de negoci és tan important que la banca ha demanat que es creï la figura d’un comissionat encarregat de gestionar-ho tot. Aquesta figura hauria de coordinar les accions del ministeri de Finances, de la UIFand, de l’Autoritat Financera i els bancs. El comissionat s’hauria de centrar a anar tancant amb totes les parts els moviments a fer perquè els diversos canvis es vagin desenvolupant. Les entitats entenen que normalment el dia a dia els té molt ocupats per poder destinar moltes hores al nou model. I consideren que aquesta figura també s’hauria d’encarregar de promocionar la plaça financera en d’altres països i explicar els avantatges que ofereix.