reproducció
La llei de fecundació fixa l'eliminació dels embrions malformats
El text legal aprovat estableix que els embrions que no s’usin s’han de criogenitzar fins que siguin viables, però després també es destruiran
La llei de fecundació fixa l'eliminació dels embrions malformats
La llei de reproducció assistida, aprovada el passat febrer, ha obert una polèmica en permetre dos casos en els quals els embrions es poden eliminar. El primer fa referència a aquells que presentin malformacions i que per tant siguin descartats per a ser implantats. Aquest punt comporta que una vegada es faci l’anàlisi prèvia dels embrions abans de ser implantats se’n seleccionaran els viables i els que presentin problemes s’eliminaran. L’article cinquè recull en el punt dos que “en el cas de fecundació in vitro i tècniques afins, només s’autoritza la transferència d’un màxim de tres embrions in vitro a cada dona per cada cicle reproductiu. Els embrions in vitro restants han de ser, en tot cas, crioconservats, sempre que siguin viables per a futures transferències i que no es trobin afectats per malalties genètiques greus”.
La legislació preveu que els embrions sobrants d’una fecundació in vitro es mantinguin conservats en criogenització, però aquesta sortida no pot ser eterna. Existeix la possibilitat que siguin cedits a una altra parella o tornar a ser implantats en la dona si el primer tractament no funciona. Al final, però, hi ha un apart que no s’utilitzarà ni serà donat. En aquests casos es conservaran, però només fins que siguin viables per a les tècniques de reproducció. En aquest aspecte al final també podran ser eliminats. Els dos punts de la legislació han aixecat polèmica perquè sectors catòlics i provida consideren que s’està vulnerant l’article 8 de la Constitució que reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases. Per aquest motiu consideren que la possibilitat de destruir embrions, tinguin o no malformacions o siguin o no viables, comporta una vulneració de la Carta Magna.
La legislació va ser signada només pel copríncep francès, però el sector provida considera que s’havia d’haver tingut en compte la doctrina de l’Església en aquest aspecte i el copríncep espiscopal hauria d’haver presentat una acció d’inconstitucionalitat davant del TC. En aquest línia les fonts properes al sector provida manifesten que la doctrina eclesiàstica fixada actualment s’oposa a la crioconservació dels embrions, i prohibeix la seva destrucció perquè considera que l’embrió és vida en una de les primeres fases.
IRRESPONSABLE O PLA GENIAL
L’Institut Marquès va negociar per fixar a Canillo un centre de reproducció assistida. Quan estava tot negociat va arribar un ministre mitrat i ho va aturar tot. Llavors es van adonar que no es podia fer res sense una llei que regulés el sector. Li van encomanar a un semijesuita i Marquès va retirar-se’n. El text final és força més restrictiu que el d’altres països, però és inevitable que en reproducció assistida es destrueixin embrions. És surrealista mantenir-los fins a l’infinit i per tant la reproducció assisitida per se és contrària al respecte a la vida en totes les seves fases com defensa la Constitució. La llei restrictiva no tindrà cap efecte pràctic excepte posar el copríncep espiscopal en un embolic. La diferència entre destruir un embrió i fer un raspat es limita al lloc on es fa. Un úter o una proveta. Si s’ha posat la poteta perquè s’aprovi l’avortament per analogia és un pla genial, si no és irresponsable. Era fàcil posar-la al calaix.