sENTÈNCIA JUDICIAL

L'Audiència Nacional espanyola absol Besolí

L’Audiència Nacional espanyola resol que no s’han pogut acreditar els delictes imputats per la fiscalia

L'Audiència Nacional espanyola absol Besolí

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La sentència de l’Audiència Nacional espanyola fa un gir total al cas pel qual Sandro Rosell i Joan Besolí van passar vint-i-un mesos en presó preventiva. Els magistrats de la sala que va jutjar els fets entre el febrer i el març ha acabat resolent que de les proves practicades se’n desprèn que no es pot acreditar la comissió de cap delicte i que, per tant, el que ha de prevaldre és el principi del dret in dubio pro reo (en cas de dubte s’ha de fallar en favor de l’acusat). La sentència absol Rosell i Besolí dels delictes de blanqueig de capitals i d’organització de xarxa criminal pels quals la fiscalia sol·licitava sis i cinc anys de presó, respectivament, i les altres quatre persones que es van seure a la banqueta dels acusats: Pedro Andrés Ramos, Shahe Ohannessian, Marta Pineda i José Colomer. Una resolució que van celebrar ahir afectats i defenses.

Ara, però, planegen les conseqüències dels gairebé dos anys que l’expresident del Barça i l’empresari lauredià han passat a la presó i s’obre la possibilitat que reclamin pels consegüents perjudicis. “Ni l’acusació ni la instrucció han estat les correctes. Si es correpon demanar compensacions econòmiques ho farem, però s’ha d’esperar”, van declarar els advocats de Rosell i Besolí, Pau Molins i Andrés Maluenda. Des del despatx que representa Besolí al país, l’advocada Gemma Martínez va expressar que una de les primers accions que duran a terme és sol·licitar l’arxivament de la causa que se segueix per aquests fets al país i també l’aixecament de les mesures cautelerars vigents, en forma d’embargament. Una demanda d’arxivament que havien sol·licitat amb anterioritat però que havia estat denegada.

Per què?

La sentència recorda que la investigació, duta a terme pels cossos policials UDEF i UCO, es va iniciar arran d’una comissió rogatòria adreçada des dels Estats Units i provocada per la investigació que havia iniciat la fiscalia de Nova York sobre la participació de funcionaris de la FIFA en activitats delictives i la sospita que s’haurien lucrat amb milions de dòlars provinents de pagaments il·lícits com suborns i comissions clandestines per empreses de mitjans de difusió i màrqueting esportiu. Els magistrats troben raonable que s’iniciés una investigació davant d’aquesta demanda de col·laboració i quan se sol·licitava informació sobre Rosell, que mantenia un relació personal amb Ricardo Teixera, president de la Confederació Brasilera de Futbol i esquitxat per aquest afer. Però amb les diferents proves aportades durant el judici i després d’escoltar els testimonis, els magistrats conclouen que “ens queden, almenys, dubtes, tant en relació amb la il·legalitat de les comissions [suborn] com respecte de les sospites apuntades sobre les diferents societats, dubtes que, en aplicació del principi in dubio pro reo, insistim que han de resultar a favor de l’absolució”.

Als processats se’ls acusava de blanquejar comissions pels drets audiovisuals de 24 partits de la selecció brasilera de futbol i un contracte de patrocini amb Nike. Haurien usat comptes bancaris al Principat per dur a terme els presumptes delictes i un entramat societari. Però l’Audiència Nacional espanyola ha conclòs que el que eren comissions il·legals per a l’acusació “podrien ser retribucions per activitats de negoci no reprotxables penalment”, i que igualment, pel que fa a societats que suposadament tenien com a únic fi ocultar diners bruts, “tampoc descartem que tinguin una activitat real” i ingressos procedents de la mateixa. Durant el seu argumentari, la sentència recorda que, per exemple, hi ha un contracte que acredita la intermediació de l’empresa de Rosell, UTPREND, en l’acord sobre els drets audiovisuals de la vintena de partits. Per tant, que apuntava una activitat real i legal.

Plantejaments que desmunten les tesis de la instrucció i de la fiscalia, que assenyalaven un entramat creat per a la neteja de diners il·lícits. De fet, la sentència de l’Audiència Nacional recorda que per què hi hagi blanqueig hi ha d’haver un delicte previ, d’on procedeixen els diners il·lícits. Un delicte previ que, en aquest cas, el tribunal considera que no ha quedat acreditat. A més, també apunta que el delicte previ sobre el qual se sustenta l’acusació de blanqueig es considera comès al Brasil, amb la qual cosa, apunten els magistrats, “és fonamental determinar si concorre el requisit de la doble incriminació, això és, que els fets objecte d’enjudiciament siguin delictes a la legislació espanyola i brasilera”. Una altra de les qüestions que les defenses han plantejat per reclamar l’absolució és que d’haver-hi un perjudicat pels fets seria la Confederació Brasilera de Futbol, però l’ens ha expressat que en cap cas va patir cap perjudici.

La presó preventiva

El cas té una dimensió agreujada pels gairebé dos anys de presó preventiva i la multitud de vegades que es va negar la llibertat provisional als acusats. Tampoc les circumstàncies personals de Besolí van influir, amb un fill hospitalitzat per un greu accident laboral. No va ser fins l’inici del judici que el tribunal que els havia de jutjar va acordar que podien abandonar la presó. També durant el judici la fiscalia va rebaixar notablement les peticions de presó. Inicialment sol·licitava onze i deu anys, respectivament. Ahir també va valorar l’absolució de Besolí el ministre portaveu, Jordi Cinca: “El sol fet que l’honorabilitat d’aquesta persona i la seva actuació hagi quedat lliure de tota sospita i pugui tornar a la normalitat amb la seva vida, la seva família activitat professional penso que ens ha de satisfer a tots.”

L'Audiència Nacional espanyola absol Besolí

tracking