La confusa declaració de Villarejo embolica el cas Banco Madrid

El ‘cas Banco Madrid’ i el ‘cas Pujol’ queden encara més confusos després de la declaració de l’excomissari de la policia patriòtica José Villarejo Pérez que es troba intern en el centre penitenciari d’Estremera on se l’acusa dels presumptes delictes d'organització criminal, suborn, blanqueig, descobriment i revelació de secrets i extorsió. Villarejo ha respost les preguntes enviades pel batlle Santolària en relació a les investigacions sobre les presumptes coaccions als germans Cierco i a Joan Pau Miquel perquè entreguessin les dades bancàries de la família Pujol.

L’excomissari indica en les respostes que l’expedient que va obrir la intel·ligència financera espanyola (Sepblac) a Banco Madrid “crec recordar que va ser per una operació política”. Quan li pregunten perquè va tenir lloc la inspecció respon que “per aconseguir fotre a un determinat partit polític i el seu banc en benefici d’un altre”. No especifica si els partits de què parla són andorrans o espanyols, encara que (es refereix a fets del 2014) tampoc té cap sentit respecte a quin partit estava vinculat a Banco Madrid i quin partit a un altre banc que tampoc diu quin és.

Respecte a si algun estament dels Estats Units tenia interès que es fes una inspecció a Banco Madrid explica que “no tenia especial interès” i que “algú li va demanar que fes gestions per tancar el banc (Banco Madrid) algú del Govern espanyol o d’Andorra” però es va “limitar a enviar télex”. En ser una comissió rogatòria on es fan les preguntes que ha enviat la Batllia per escrit i no es repregunta la declaració és tan confusa que no se sap ni de què ni de qui està parlant. Al mateix temps diu que els Estats Units no tenien interès en el banc i després diu no recordar-se si era algú de Govern espanyol o andorrà qui li diu que tanqui Banco Madrid i que l’únic que fa és enviar tèlex, però sense especificar a qui.

La part més intel·ligible de tot l’interrogatori arriba quan se li pregunta d’on provenia l’ordre de contactar amb els germans Cierco per demanar les dades dels comptes dels Pujol. Cal recordar que l’entrega de la documentació, segons recull els informes del desplegament de contravigilància de la mateixa policia, es produeix a l’Hotel Villamagna de Madrid el juny del 2014 en una trobada entre Joan Pau Miquel i el llavors comissari en cap d’assumptes interns de la policia espanyola Marcelino Martín Blas. Aquí indica que no sap si l’ordre a Martin Blas per aconseguir els comptes dels Pujol venia del director de la policia o d’algú superior, però que en tot cas va ser algú que estava per sobre del director adjunt d’operacions (Eugenio Pino) “que seria el número quatre dins de l’organigrama del ministeri de l’interior”. Villarejo implica així als alts càrrecs d’Interior (dirigit per Jorge Fernández Díaz) en l’etapa del Partit Popular en l’operativa per obtenir les dades dels Pujol que després el filtrarien al diari El Mundo provocant la confessió de l’expresident de la Generalitat sobre els seus fons a Andorra.

Vilalrejo afirma no conèixer ni els Cierco ni Joan Pau Miquel ni a Celstino Barroso (exagregat d’interior de l’ambaixada). Diu que sap per tercers l’acció de pressió als dirigents de BPA per obtenir els comptes del Pujol. I destaca que la seva funció era “captar informacions”, com en aquest cas, per fer informes que després els seus superiors utilitzaven o no judicialment.