Organisme consultiu
El Comitè de bioètica vol l'adhesió al conveni d'Oviedo
El comitè de bioètica insisteix en la rellevància que Andorra s’adhereixi al tractat sobre drets humans i biomedicina per disposar d’un “marc conceptual”
El Comitè de bioètica vol l'adhesió al conveni d'Oviedo
El Comitè de bioètica d’Andorra (CNBA) va començar a funcionar el 2014 com a organ consultiu amb un equip pluridisciplinar de professionals que des de l’àmbit sanitari, jurídic o filosòfic s’han pronunciat en relació amb la reproducció assistida, la donació d’òrgans o els drets i deures dels pacients. Qüestions sobre les quals el país ja ha legislat, tenint en compte els pronunciaments dels experts. Hi ha, però, una qüestió pendent sobre la qual el comitè insisteix: “El conveni d’Oviedo. Com a mínim, l’adhesió”, explicita David Pérez, vicepresident de l’organisme. Malgrat té més de 20 anys i la ciència ha evolucionat, apunta que encara es considera el tractat sobre drets humans i biomedicina del Consell d’Europa, una eina vàlida perquè “al final és un desplegament dels principis ètics que han de regular la investigació”. “Seria bo i saludable. Adherir-s’hi com a mínim, no ratificar-lo, per tenir un marc conceptual on et pots moure”, afegeix Antoni Badia, president del comitè.
Amb tot, els dos experts entenen les reticències per si subscriure allò que marca el text acaba provocant alguna complicació en forma de qüestions de difícil aplicació. Tot i així, insisteixen que aquest marc legal –el conveni i els protocols addicionals sobre clonatge reproductiu i recerca biomèdica– enfortiria “els drets de les persones en relació amb la investigació” i la “seguretat jurídica per a l’investigador”. També és una qüestió pendent demandada per la institució impulsar un Comitè Nacional d’Ètica d’Investigació, un fòrum que pugui decidir sobre la idoneïtat o no d’un projecte de recerca atent a criteris ètics, jurídics o socials. En aquest cas, Badia recorda que el Comitè ètic d’investigació clínica de l’hospital és qui està fent la funció a la pràctica i com que “la classe política va apretadíssima i veuen que això ja funciona no veuen encara la necessitat”.
Satisfets
Amb tot, president i vicepresident del CNBA valoren que es prenguin en compte les seves consideracions i ho exemplifiquen en el cas concret de la Llei de drets i deures dels pacients. “Vam fer consideracions modestament que eren importants i vam apreciar molt que el Govern tingués la sensibilitat de canviar-les”. Inicialment, apunta Pérez, no s’havia previst que un menor madur pogués fer també un document de voluntats anticipades. “Tens 17 anys i ha d’opinar el pare? Això ja no val”, remarca. Des del comitè també es va considerar que el text atribuïa massa poder al metge en el sentit de poder al·legar objecció de consciència i acabar provocant que s’anul·lés el contingut de la voluntat que havia plasmat el pacient. “Això era alarmant”, puntualitza Pérez, i es va corregir.
Ara el comitè treballa en un altre document de consideracions sobre l’aplicació pràctica del document de voluntats anticipades que entregarà al ministeri de Salut. Des de l’ens apunten la importància que “s’eduqui” a la població en la rellevància d’aquest document malgrat que encara costi enfrontar-se a la mort. Sigui com sigui no hi ha volta enrere en l’evolució d’un model en què era el metge el que decidia a un altre en què el malalt ja no és un ésser desvalgut que no té poder de decisió. Però Badia recorda que el pacient també té deures, a cuidar-se, per exemple.
L’experiència
Tant Badia com Pérez remarquen la rellevància de comptar al comitè amb experts que han integrat comitès de bioètica a Espanya i França. És el cas de Carlos Alonso, Núria Terribas i Jacques Montagut. El comitè se sol reunir quatre cops l’any en reunions que duren “una tarda i un matí” però durant l’any mantenen contacte constant per tal d’avançar en els diferents temes a tractar. Tot el que surt del comitè està absolutament consensuat per la desena de membres.
ASSESORAR, OPINAR 'D'OFICI'
El Comitè de bioètica és un òrgan adscrit físicament al ministeri de Salut però “absolutament” independent d’aquest. L’organisme pot emetre opinions perquè des del mateix Govern se’ls demana el parer però també “ho hem fet d’ofici perquè hem llegit una llei que creiem que té un component bioètic interessant i que podem aportar”. Un particular també es pot adreçar a l’organisme. Des de la creació han abordat qüestions com ara l’adhesió al conveni d’Oviedo, el model de reproducció assistida o de gestió d’òrgans i han reflexionat sobre els drets dels discapacitats.