eleccions al consell general 7 d'abril 2019

Debat embolicat i sense guanyadors

El model de debat a set acaba en un garbuix entre atacs de la resta contra Espot i múltiples propostes que no es poden discutir ni gairebé explicar

detail.info.publicated

Ricard Poy

Creat: 06.04.2019 | 06:20

Actualitzat: 06.04.2019 | 06:20

El debat a set no va tenir ni gua-nyadors ni perdedors perquè el format és tan dispers que no es podia discutir res. A més, una espècie de dictadura del crono obliga tothom a tenir exactament els mateixos segons. Possiblement Eusebi Nomen és qui millor se’n va ensortir. És l’únic que va entendre les regels del joc. Només repetia el mantra de rebuig absolut a la Unió Europea intervenció rere intervenció. Com que no hi havia temps tampoc li van poder retreure gaire. El punt culminant del surrealisme del debat va arribar quan en dos torns seguits el liberal Jordi Gallardo va acusar Espot d’antiavortista i Alfons Clavera (UPA) d’avortista. L’exministre d’interior se’ls va mirar i va haver de dir que no “puc contestar perquè no tinc temps” i Clavera li anava insistint dient “veig que no em vol respondre”. Espot va arribar a haver de demanar un extra de trenta segons per poder presentar la proposta en matèria social perquè “he hagut de perdre el temps” amb les, segons va dir el moderador Àlex Lliteres, “200.000 interpelacions que li han fet”. Al final va haver de parlar a un altre bloc per defensar el seu pla d’acompanyar i ajudar les dones que vulguin avortar perquè ho puguin fer a Andorra. Gallardo, Josep Roig i Pere López van defensar la despenalització de l’avortament, encara que Gallardo va afegir que al final cal un referèndum. Pintat i Clavera es van mostrar totalment contraris a la despenaliztació i posar en risc el Principat.

Tant Espot com Pere López van tenir un perfil moderat del que té més a perdre que a guanyar en el debat i Jordi Gallardo, en canvi, va ser qui va agafar el rol més directe d’atac al candidat demòcrata. Jordi Gallardo, Pere López, Alfons Clavera i Eusebi Nomen es van dedicar a anar barrejant atacs a Espot amb la presentació de propostes, mentre que Josep Pintat i Josep Roig van combinar les crítiques als demòcrates amb algun atac als altres candidats. Pintat va ser especialment dur amb Gallardo. Li va etzibar un “com hem canviat”en referència que quan estaven junts en el partit Gallardo estava a favor de projectes com l’aeroport dins d’Andorra. I el va qualificar de “populista” per anar amb el PS. Gallardo va respondre que qui havia canviat era Pintat, que ara volia fer “aeroport, tren, tramvia i només li falta dir que farà un metro soterrat”. Pintat també va rebre per part de Josep Roig, que li va dir que no era el més indicat per parlar de bona gestió “amb els projectes fantasiosos (Naturlandia) que va impulsar en el seu mandat al comú de Sant Julià” i va deixar la corporació a tocar de la fallida.

Pere López va ser especialment incisiu amb el problema de l’habitatge criticant les actuacions de l’executiu demòcrata “on no han invertit ni un euro”. Espot contraatacava per la voluntat del PS de voler augmentar la pressió fiscal. Tant per un nou tram de l’IRPF del 20% per als que gua-nyen més com la de gravar els divindends de les societats, cosa que pot afectar molts autònoms que tenen el principal ingrés pels beneficis de l’empresa.

En la part econòmica es va repetir com en bona part de la campanya “el mercat del peix”, Pintat dixit, respecte al fet que s’anaven fent “subhastes” d’apujar el salari mínim (1.200, 1.400 euros...) i també les pensions (fins a 1.200 euros). El lauredià es va plantar i va dir “i ara tots vostès diguin com es pensa pagar això perquè significarà apujar impostos” i això comportaria enfonsar l’aeconomia i el país. Com que no hi havia temps tampoc ningú li va respondre.