Societat limitada

El cas és que precisament ahir a la nit va ser un dels debats més centrats en el tema proposat i, tret d’una breu excursió de Riba per recordar els horrors que ens portarà l’acord amb la UE, que, com s’ha vist, és el leitmotiv preferit de la campa­nya d’AS, durant la resta de la nit hi va haver temps per parlar del sistema de pensions, del problema de l’habitatge, de la situació dels treballadors i dels drets de les dones, principalment.

Ja de bon principi el que va quedar clar és que la realitat social que es viu a Andor­ra actualment té limitacions importants, la qual cosa no és cap secret però sobta que es reconegui obertament en campanya electoral, tot i els matisos propis de cada opció política, per allò d’intentar veure el got mig ple.

El debat va començar amb una dura crítica al sistema de pensions, que obliga molts padrins a dependre de l’ajuda dels fills o a haver de recórrer al servei d’Afers Socials per poder sobreviure, perquè la retribució que cobren després d’haver treballat tota la vida és irrisòria.

Cano demanava corregir aquesta situació perquè una pensió no pot ser una caritat, sinó que ha de garantir una vida mínimament digna als jubilats; però, al mateix temps, Montaner afirmava que hi ha informes que anuncien el col·lapse de la CASS per al 2024, i criticava que cap partit no va voler escoltar la proposta que ella mateixa va fer la legislatura passada per crear una comissió especial que cerqués com solucionar aquest problema.

Susanna Vela va intervenir per recordar que el 2008 ja es va arribar a un pacte per reformar la CASS, el qual va tenir un consens ampli; però quan DA va entrar al Govern va trencar el pacte i va tirar pel dret, i ara ens trobem que la taxa de protecció social a Andorra és d’un dos per cent, que vindria a ser una sisena part de la mitjana europea. Tanmateix, Roser Suñé, tot i estar d’acord que cal un pacte per garantir la sostenibilitat del sistema, advertia del perill de “caure en el parany de generar expectatives que no es poden complir”, i remetia els casos més greus a les ajudes del departament d’Afers Socials. Ajudes que molts padrins no volen demanar, segons Laura Mas, “perquè han treballat tota la vida i ara es mereixen una pensió com cal”.

Mas criticava també el Govern sortint que és el que ha recaptat més impostos i en canvi aquest augment de recaptació no s’ha vist reflectit en millores socials, ni en el tema de les pensions ni tampoc pel que fa al problema de l’habitatge. La representant d’SDP se sumava a la crítica a la gestió de DA afirmant que “hem tingut un Govern que durant molts anys ha tancat els ulls al problema de l’habitatge”, i Susanna Vela abundava en aquesta idea en recordar que va ser l’executiu taronja qui va desmuntar el departament d’Habitatge i per això no ha vist a venir un problema que era imminent.

Un problema agreujat pels acords d’intercanvi d’informació, que han propiciat que uns dos mil pisos de propietaris estrangers romanguin fora del mercat de lloguer, segons explicava Carine Montaner, i per la proliferació de pisos turístics.

Tampoc la situació dels assalariats va merèixer un diagnòstic gaire favorable, tret de la defensa que va fer Suñer de la Llei de relacions laborals davant les crítiques generalitzades dels seus adversaris, fins al punt que Vela advocava per la derogació d’una norma que, des del seu punt de vista, només ha portat inseguretat al treballador i precarietat al mercat laboral. Un parer que Riba compartia en bona part, alhora que recordava que més de mil persones es van manifestar en contra de la llei dues vegades.

També va ocupar força minuts del debat la defensa dels drets de les dones i la lluita contra la violència de gènere, i, a més, amb un consens força ampli sobre el diagnòstic de la situació i les principals mesures a prendre, tant pel que fa a mesures directes com a la necessitat d’incentivar una educació igualitària des de ben petits, i de cercar maneres d’afavorir la conciliació familiar.