Silvestre estén les recusacions a tots els casos en què exerceix d'advocat

El primer incident de nul·litat d’actuacions el va presentar el 28 de gener passat contra una actuació de la sala penal del Superior que acceptava el recurs de Silvestre i de la fiscalia contra la sentència de Corts que, el passat 28 de setembre, va condemnar a un any de presó condicional per corrupció el director del grup hoteler dels Cierco i excònsol honorari de Suïssa, Eric Auderset, per intentar exercir pressió sobre el ministre d’Economia i Competivititat, Gilbert Saboya, que en el moment dels fets era titular d’Exteriors, per tal d’influir en el cas BPA. L’advocat va presentar l’incident de nul·litat contra l’actuació del Superior, que a més d’acceptar el recurs dictava l’1 de febrer a les 11.45 com a data i hora de la vista oral, en considerar que s’estava vulnerant el dret a un procés degut i sol·licitant l’admissió de l’acció amb caràcter suspensiu.

Per demanar-ho, Silvestre al·legava que la recusació presentada el passat 24 de desembre contra els magistrats del Tribunal Superior Yves Picod, Bernard Plagnet i Marie Conte no s’havia efectuat en el marc d’una causa concreta (les demandes civils dels quatre clients processats en el cas Gao Ping), sinó en totes aquelles causes en què ell participés com a lletrat. Ho va fer basant-se en un dels supòsits contemplats a l’article 73 de la Llei de la justícia relatiu a quan els batlles i magistrats s’han d’abstenir o, en cas de no fer-ho, poden ser recusats. Concretament, en el supòsit que diu que ho hauran de fer si han estat denunciats, acusats o demandats per qualsevol de les parts del procés que es tracti, els seus advocats o els seus procuradors, llevat que la denúncia, l’acusació o la demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació.

Segons Silvestre, pel fet que dos dels tres magistrats del Superior que han de dirimir el recurs estan recusats, no poden conèixer ni resoldre el present procediment, ni tampoc es pot realitzar la vista oral per quan la recusació formulada contra ells no ha estat resolta i es produeix de nou una vulneració a un procés degut.

El Superior refusa l’incident de nul·litat per un motiu formal. Concretament perquè la nova regulació de la Llei transitòria de procediments judicials (LTPJ) atorgada pel Codi de Procediment Civil respecte a la nova disciplina d’incidents de nul·litat en vigor des del 15 de novembre passat no ho permet. Ja que, assenyala la sala, una actuació d’admissió de recurs de la sala penal, que no és ferma, i a la qual únicament se li pot atribuir la naturalesa de resolució interlocutòria, ja que es limita a resoldre qüestions prèvies al judici, no pot ser atacada mitjançant un incident de nul·litat d’actuacions.

Procediment urgent i preferent

El segon incident de nul·litat d’actuacions el va presentar Silvestre el 28 de gener contra la decisió del Superior, d’acceptar el recurs contra una decisió de la Batllia de guàrdia. Concretament per no haver admès un procediment urgent i preferent per la vulneració dels drets fonamentals de quatre clients dels quals exerceix la defensa en un cas no relacionat amb BPA. El fonament de l’incident de nul·litat d’actuacions és el mateix que en el primer cas. El lletrat considera que Marie Conte, designada per la vista oral, no ho pot fer en estar recusada. El Superior no l’admet pel mateix raonament que el primer.

PREOCUPACIÓ PER LES CONSEQÜÈNCIES DEL BLOQUEIG JUDICIAL

La nova línia de recusacions de Josep Anton Silvestre envers els batlles i magistrats que jutgin casos dels seus clients preocupa en gran manera dins de les instàncies judicials. El bloqueig de la vista del cas BPA i de la instrucció de les causes relacionades amb el banc ja era una situació complicada per la sensació d’impotència i impunitat que s’està donant a la ciutadana, segons les fonts consultades pel Diari, però estendre el model de bloqueig per recusació a altres afers encara ha aixecat més les alertes. El principal risc es troba en el fet que altres advocats decideixin seguir l’exemple de Silvestre i comencin a recusar a tort i a dret amb la suposada intenció d’aconseguir que les causes contra els seus clients s’eternitzin o directament no es puguin celebrar mai. Existeix la idea estesa entre els jutges, segons aquestes fonts, que aquest nou atac busca una reacció desproporcionada per part de la Justícia en l’intent de defensar-se. I aquest seria el moment en què, segons aquestes fonts, arribaria el cop final a la recerca d’una condemna a nivell internacional del sistema judicial andorrà. Dins de la batalla existeix l’esperança que, en la propera legislatura, hi hagi una sèrie de canvis que canviïn un model que ha demostrat ser ineficaç si hi ha la voluntat i els diners per bloquejar-lo. Les mateixes fonts van indicar que el sistema andorrà és extremament garantista i que s’ha demostrat ineficaç per poder garantir la celebració d’un judici quan ha rebut un atac sistemàtic en forma d’una allau de recusacions. En aquest sentit, el Consell Superior està esperant la formació del futur Govern per aconseguir les modificacions que dotin el sistema de les eines per contrarestar els casos en què la petitesa de les institucions sigui aprofitada per bloquejar el seu funcionament.