La cavalcada aplega milers de persones, amb molts turistes

La tarda del 5 de gener és sinònim de màgia i d’il·lusió, i com no podia ser d’una altra manera centenars d’infants del país, però també d’altres estats, com ara Espanya, Rússia o França, van gaudir veient passar la cavalcada que organitzen conjuntament els comuns d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Com sempre, l’espera és el que pitjor es porta i fins que no arriben els Reis Mags d’Orient els nervis i la impaciència dominen l’estat d’ànim d’uns infants que s’han portat molt bé, això és el que afirmen la majoria tot i que sempre hi ha qui és més sincer, com el Marc, qui després de veure com la seva germana deia que s’havia portat molt bé la va interrompre per negar-ho.

La cavalcada començava a la plaça dels Dos Valires i finalitzava a la plaça del Poble, però enmig hi havia un llarg recorregut que passava pel carrer Josep Viladomat, l’avinguda de les Escoles, fins a arribar a l’avinguda Carlemany, el carrer de la Unió, l’avinguda Meritxell, la plaça Rebés i la plaça Guillemó. L’espera es feia llarga i alguns pares previsors es quedaven a l’interior de les botigues per calmar el fred, com la Carla Pinya, la mare del René, de només cinc mesos, que ahir va veure la primera cavalcada de la seva vida. “No som d’aquí i no sabem ben bé quan passen però hem vist aquest espai i com que ell és tan petit ens hem refugiat.” No pensava igual la Paola, la mare de la Dafne, qui recordava que “per no haver-hi, aquest any no hi ha ni neu, així que tampoc hem passat gaire fred, la veritat”. La seva filla no podia deixar de mirar el carrer a veure si arribaven ja. En aquell moment van començar a sentir un soroll i els ulls se li van il·luminar. “M’he portat molt bé i espero que aquesta nit em portin tots els regals que he demanat”, explica.

Molta gent de fora

Les dues parròquies fa 20 anys que organitzen aquesta activitat i enguany han repetit les 16 carrosses de l’any passat. En total hi participen unes cinc-centes persones i això fa que per a molta gent s’hagi convertit en una referència. És el cas de la Dòcia, la mare de la Dòcia i de la Paula. Elles són de Lleida i trenquen els motlles perquè tenen 15 i 17 anys. “Ens agrada molt Andorra i ens hi trobem com si fóssim a casa”, manifesta la mare Dòcia. “Sempre ens fa il·lusió veure els Reis Mags, encara que siguem grans, i com que hem estat bones minyones segur que ens portaran moltes coses”, indica la Dòcia filla. El Pep i la Rosa, de 10 i 12 anys, són de Monistrol de Montserrat i des que van néixer venen cada any. “Sempre venim aquí perquè ens hi porten els pares però ens agrada molt i passem tota la setmana”, diu el primer.

Els 12.000 quilos de caramels que anticipen les carrosses són un punt calent de la nit. Baralles entre germans, amics i el veí del costat marquen aquest moment que després s’oblida. “Volia agafar un caramel que ell també volia però al final en tenim dos i els compartirem”, deia la Mercè. El pas de les carrosses es va fer llarg, però l’espera va valdre la pena i al final tothom va sortir content. “Hem vingut de casualitat perquè som de Mallorca i teníem les vacances però ens ha agradat molt i potser repetim l’any que ve”, reconeix el Miquel.