Política

L'executiu prepara limitar l'augment del lloguer i apujar el salari mínim

L’executiu avalua si s’aplicarà com a molt l’IPC durant un any o un sostre màxim d’increment

Govern prepara limitar l'augment del lloguer i apujar el salari mínimFernando Galindo

Creat:

Actualitzat:

El Govern prepara un pla per fer augmentar el poder adquisitiu i la qualitat de vida de la població i està treballant en una sèrie de mesures, tal com va explicar Toni Martí ahir al programa La rèplica, d’Andorra Televisió. Dins del paquet n’hi ha dues de les més importants a les quals el Diari ha pogut tenir accés. La primera passaria per establir una limitació a l’increment dels preus dels lloguers i posar fre a l’escalada dels últims dos anys. Hi ha diferents opcions, que van des de fixar durant un any que només es permeti apujar l’IPC fins a establir un sostre d’increment màxim a l’hora de renovar que podria ser d’un 10%. El gabinet està analitzant l’impacte econòmic de cada possibilitat, però és conscient de la necessitat d’aplicar una acció d’impacte perquè el lloguer s’ha convertit en el primer problema de la pèrdua de poder adquisitiu. “Quan a una persona treballadora li apuges el lloguer un trenta o un quaranta per cent la poses al límit de tot”, va admetre Martí, que va reconèixer que alguns propietaris “han abusat”.

La segona gran mesura comportaria l’augment del salari mínim més enllà de l’increment de l’IPC que s’aplica anualment. Govern ha constatat que el salari mínim ha quedat desfasat perquè el cost de la vida, especialment en els últims anys per l’impacte del cost dels lloguers, fa que sigui insuficient. En aquest cas, les opcions estan molt més obertes i s’està realitzant el mateix procés d’anàlisi de la significació econòmica de cada alternativa. Ni tan sols hi ha encara una xifra base a partir de la qual treballar.

Al pressupost o d’urgència

El cap de Govern va indicar que la manifestació del 17 de desembre passat, que va posar en relleu “un malestar que ve de lluny”, ha servit perquè l’executiu “es desperti”. Martí va assenyalar que les mesures que s’aprovaran en el proper consell de ministres “no canviaran la vida de tots els ciutadans i dir-ho seria fer demagògia, però sí que ajudaran els pensionistes, la classe mitjana i la gent més desafavorida”.

L’executiu es planteja dues fórmules per aplicar les mesures abans que finalitzi la legislatura. La primera seria que el grup parlamentari les incorporés via esmenes a la llei dels pressupostos del 2019 que està previst que s’aprovi a mitjan febrer. L’altra, que el Govern aprovi una llei amb caràcter d’extrema urgència que faria més curts els tràmits perquè fos aprovada al Consell General.

Respecte a la manifestació, Martí va indicar que la troba “legítima” perquè “és veritat que avui dia les classes desafavorides i la classe mitjana estan perdent poder adquisitiu”. Quant a queixes sobre la reforma laboral va dir que és “mentida” que s’hagin retallat els drets dels treballadors. “A Andorra no hi ha un acomiadament i adiós, hi ha un acomiadament amb indemnització dar­rera molt més alta que en alguns països”, va dir, per afegir que “no s’han tocat les indemnitzacions i s’ha allargat el període de preavís, els contractes de curta durada i la baixa per maternitat i paternitat”.

Eleccions generals, el 7 d’abril

Toni Martí va confirmar el 7 d’abril com a data per a les eleccions generals, tal com va avançar fa unes setmanes el Diari. “Tot fa pensar que a la primera quinzena de febrer serà l’aprovació del pressupost i és quan dissoldré el Consell General i convocaré 30 dies després els electors a les urnes. Les eleccions seran el 7 d’abril, perquè el 13 és Rams i abans hi ha la Copa del Món d’esquí.”

Preguntats pel Diari respecte a la data escollida, el president del grup parlamentari mixt, Josep Pintat, va dir que era “més que probable” i que “no hi ha novetat”. Segons Pintat, “és una data que estava inclosa a l’última junta de presidents i a nivell d’escenaris no canvia res”. La liberal Judith Pallarés va indicar que “és més o menys el que ja teníem pensat. No és cap sorpresa. Nos­altres com més aviat es convoquin, millor, però és el que ja teníem previst”. El conseller del PS Pere López va declinar fer cap tipus de valoració.

D’altra banda, Martí va parlar del candidat de DA a cap de Govern, Xavier Espot, de qui considera està totalment preparat per assumir el càrrec si és escollit a les properes eleccions. “Espot serà més bon cap de Govern que jo. No costarà gaire, no té cap mèrit, dirà l’oposició”, va finalitzar.

L'AVORTAMENT POSA EN "RISC EVIDENT" EL COPRINCIPAT

El cap de Govern, Toni Martí, té clar que la despenalització de l’avortament en els tres supòsits bàsics posa en “risc evident” el Coprincipat. “A la dona andorrana l’hem d’acompanyar i buscar solucions perquè pugui avortar en les condicions degudes”, va dir Martí, que va matisar que la Constitució diu clarament que s’ha protegir la vida en totes les seves fases. “Que no es vagi amb hipocresia. Si es fa una llei que ho aprova amb els tres supòsits es pot portar al TC. I si resulta que és constitucional hi ha un risc evident de perdre el Coprincipat”, va indicar el cap de Govern, que va afegir que si a causa d’això es diu que aquí hi ha un xantatge, “és un xantatge anunciat des de la Constitució”. Martí va assegurar tenir “uns dubtes molt seriosos que avortament i Coprincipat siguin possibles”, i va augurar que d’aprovar-se la despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs “Andorra aniria cap a un procés constituent”.

tracking