La batlle desestima la multiquerella dels germans Cierco

La batlle Maria Àngels Moreno ha decidit no admetre a tràmit la multiquerella que els germans Higini i Ramon Cierco i Joan Pau Miquel havien presentat contra els organismes vinculats a tot el procés del cas BPA. La batlle, “examinada la querella”, conclou que “els fets exposats pels querellants no conforten cap dels tipus penals invocats a la querella”. Com que no hi ha rastre dels delictes que els Cierco manifestaven que havien comès el conjunt d’organismes i directius involucrats en la resolució del cas BPA “la via penal no és la idònia per a la defensa dels interessos dels querellants”. Considera que la diferència de criteri entre els Cierco i l’AREB sobre com s’havia de resoldre l’afer, després que la policia financera dels Estats Units (FinCEN) determinés que BPA era un risc de blanqueig de primer ordre, pot ser una reclamació civil o administrativa. Però en cap cas penal, perquè no s’ha comès cap delicte per part ni dels organismes públics implicats ni per part del comprador del banc un cop es va subhastar.

La multiquerella dels antics propietaris de BPA incloïa els delictes de prevaricació d’autoritat, administració deslleial de patrimoni públic, assocació il·lícita i blanqueig de diners. L’acusació s’havia dirigit contra els membres del consell d’administració de l’AREB (Albert Hinojosa, Armand Pujal, Charles Cornut, François Lemasson i Joaquim Saurina); els administradors nomenats per gestionar BPA un cop intervinguda (Fernando Vázquez i Òscar Gelabert) i els membres del primer consell d’administració de Vall Banc (César Goyache, Luis Marimón, Christian Merle i Fernando Vázquez).

INAF, AREB, Vall Banc i Flowers

A banda dels directius acusats la querella també es dirigia contra persones que van actuar en nom de JC Flowers com a persona jurídica que va participar i guanyar la subhasta de Vall Banc. Com a responsables civils subsidiaris se cita l’INAf, l’AREB, Vall Banc i JC Flowers. Els Cierco i Joan Pau Miquel presentaven una relació dels fets en què assenyalaven que s’havien anat produint diferents delictes de forma successiva, que englobaven els organsimes públics que van participar en el procés. Un dels punts més destacats que reclamaven era l’operació amb bons convertibles (Coco’s) per donar liquiditat a Vall Banc i denunciaven que s’havien abonat 70 milions d’euros i finalment van ser recomprats per JC Flowers a canvi de 12,8 milions. L’AREB justifica l’operació en tant que els bons convertibles eren la forma de donar liquiditat sense que l’Estat hagués d’aportar capital. La pèrdua de valor d’aquestes accions de tipus preferent, segons l’AREB, va estar vinculada a la pèrdua de valor del BPA a causa de la seva situació despés de la nota dels EUA. La Batllia indica que l’operació de les preferents tenia una finalitat legítima i per tant no pot ser qualificada en cap cas com a delictiva.

La batlle considera que “la valoració conjunta del procediment seguit per l’AREB (en la resolució del cas BPA) permet afirmar que no es donen els requisits que s’hagin adoptat decisions arbitràries en el sentit previst al codi penal, ni tampoc molt menys que ho hagin fet amb coneixement subjectiu de la seva injustícia”. Moreno indica que l’AREB va actuar en la resolució del cas utilitzant la llei que s’havia creat a tal efecte i que al final el que es va fer va ser un procediment per separar aquells actius sospitosos d’estar contaminats per blanqueig de diners dels que es podia provar que tenien un origen lícit.

Els germans Higini i Ramon Cierco i Joan Pau Miquel disposen ara de cinc dies per a presentar recurs al Tribunal Superior.

VEU UNA ACUSACIÓ "TEMERÀRIA"

La batlle és molt dura amb els germans Cierco i Joan Pau Miquel respecte a l’acusació que aquests havien formulat d’associació il·lícita contra directius i organismes públics. Maria Àngels Moreno especifica que “aquesta acusació és totalment inconsistent i temerària”. Indica que “resulta temerari i mancat de lògica pretrendre equiparar les seves decisions (de l’AREB), com a part dels poders públics que tenen el seu fonament en la constitució, amb els actes d’organitzacions crimimals que es troben per definició fora del sistema constitucional”.