x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Consell maratonià

S'aprova la reforma laboral

Les tres lleis demòcrates reben el suport d’UL-IM i de Liberals
Vista general del Consell durant una de les intervencions del demòcrata Josep Anton Bardina.

Reforma laboral amb el suport liberal i d'UL-IM

Vista general del Consell durant una de les intervencions del demòcrata Josep Anton Bardina.

DA
Actualitzada 07/12/2018 a les 12:20
El Consell General va aprovar ahir les tres proposicions de llei laborals: la reforma laboral, l’acció sindical i la de mesures de conflicte col·lectiu, amb els vots a favor de DA, d’UL-IM i L’A, i els vots en contra del PS, que tenia la baixa de Pere López, que participava en la reunió de la Internacional Socialista, i d’SDP. La consellera independent Sílvia Bonet va repartir el seu vot i a la primera ho va fer en contra, mentre que a la segona i tercera, va votar a favor.
El plenari va estar marcat per l’enfrontament de la consellera socialdemòcrata, Rosa Gili, contra el seu interlocutor demòcrata, Josep Anton Bardina, encara que les seves paraules van fer que altres consellers, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier espot, o el cap de Govern, Toni Martí, també repliquessin. Gili venia preparada i va presentar 60 esmenes entre les tres lleis i, només per aprovar la primera, es van necessitar set hores. Les altres dues van a anar més ràpid, en part perquè es va rebaixar el to de la crítica.
Només de començar, Gili va acusar DA de “fer les modificacions al text sense consultar amb la part assalariada. Han pres decisions sense tenir ni idea de les afectacions que els ocasionarà i avui queda molt clar que aquestes mesures serviran per beneficiar només a una part”. Bardina va respondre que “coneixem la realitat del sector privat però vostè vol demonitzar la figura de l’empresari i ni en un costat són tots sants, ni a l’altre, dimonis”. Gili, molesta perquè Govern no li responia directament, va buscar un nou oponent i el va trobar en Espot a qui li va etzibar que “espero que el fet d’estar en campanya no li hagi impedit treballar en les respostes”. El ministre va demanar “evitar les frases poc elegants i deixar la campanya electoral per a més endavant, si volem tenir un debat pausat”. La consellera va seguir carregant contra Espot i afirmant que “és evident que vostè fa campanya i es veu en tots els actes que fa”, això va provocar la reacció del cap de Govern, qui “cansat dels atacs personals” li va pagar amb la mateixa moneda i va recordar que “el senyor Pere López, el gran avantguardista dels drets laborals, prefereix anar a la internacional socialista en lloc de defensar els treballadors”.
El to tens va seguir tot el dia, encara que les intervencions de la resta de partits van ser escasses. Respecte a la proposició de llei, el text final “s’homologa als tractats internacionals però adaptats a les necessitats del nostre mercat laboral i al teixit empresarial”, va dir Bardina i va destacar aspectes com el fet d’haver de signar el contracte laboral per evitar conflictes posteriros o la reorganització dels contractes en funció del temps de durada o de la modalitat que siguin. Gili va reconèixer que alguns dels articles “són positius” com l’excedència per exercir un càrrec públic, la regulació del teletreball, l’augment de la baixa per maternitat i paternitat que passen de quatre a cinc mesos en el cas de la mare i de 15 dies a un mes en el del pare, però,afegia que s’ha fet sense consens perquè “amb els sindicats ja sabem que no s’hi ha parlat però ara veiem que tampoc s’ha fet amb la patronal”, en referència a la demanda de la CEA que el text no entri en vigor fins d’aquí a tres mesos. Finalment això no serà així, per la iniciativa del conseller Independent de la Massana, Carles Naudi, qui va proposar derogar la disposició addicional sisena i publicar el text al BOPA el 10 de gener perquè entri en vigor l’u de febrer del 2019 en lloc del primer de gener. Segons va dir, el motiu és donar més marge a les empreses per adaptar-s’hi i tots hi van votar a favor.
Bonet va dir que el text final “no fomenta el contracte indefinit sinó que promociona la precarietat laboral”. Víctor Naudi va dir que “si ni sindicats ni patronal hi donen el vistiplau, no podrà ser una llei bona”. La liberal Judit Pallarés destacava que “donarà respostes més senzilles a les necessitats de les empreses i dels treballadors i clarifica la contractació del menors”, i finalment, Carine Montaner criticava que es redueixin el nombre màxim d’hores extra setmanals de 15 a 12, i “que sigui l’administració qui hagi d’autoritzar un acomiadament col·lectiu en una empresa perquè és intervencionista”.
Com si es tractés d’un partit de ping-pong, Gili va obrir el debat de la proposició de llei d’acció sindical i patronal dirigint les seves raons a la bancada taronja. “Fa la impressió que vostès vulguin posar en qüestió la legitimitat dels sindicats”, va remarcar, després d’argumentar que “els sindicats ja no tindran dret a la negociació col·lectiva de l’empresa” i que els delegats dels assalariats “són figures aïllades”. “De què tenen por, senyors de DA?”, va sentenciar. Bardina va recollir el guant i va defensar una llei que “va pas a pas” davant “una cultura sindical minsa”. “Primer s’han de consolidar els representants dels assalariats per introduir, després, la figura del delegat sindical”, va afegir Espot. Mentre Gili va insistir que “la llei buida el sentit de l’acció sindical” i “allunya” les organitzacions “del món dels treballadors”. Montaner va sumar-se als arguments de la majoria i va dir que “tot això és per formar una base sindical forta”. Pallarés va destacar la importància dels sindicats, si bé va sumar-se al model que planteja la llei segons el qual“els delegats fan negociacions internes i els sindicats poden actuar paral·lelament”. Bonet es va congratular per una mesura que “ajudarà a incrementar interlocutors en el privat”. Víctor Naudi, però, va considerar que “no es facilitarà la implantació de sindicats en el si de l’empresa”. Per encetar el debat de la llei de conflicte col·lectiu, Gili va posar en relleu el que va titllar “d’obstacles i impediments” per a tothom que vulgui fer vaga. “Demanar la majoria simple de tots els assalariats per convocar-la, excessiu” o “sancionar al comitè per un desperfecte individual”, va exemplificar. El seu contendent, Bardina, va assegurar que són disposicions “acceptades per la Organització Internacional del Treball”. Gili, però, no va desistir i va carregar, aquest cop, contra la regulació del tancament patronal. “Es busca donar eines al patró per prendre mesures de coacció”, va recriminar, i va dir que DA “només defensa una part de la societat”. Davant aquestes insinuacions, Espot va contestar a Gili dient que “vostè defensa que els drets dels empresaris han de ser excepcionals i els dels assalariats il·limitats”. El líder de l’executiu va entrar en discussió anticipant que el PS “quan vagi acompanyat de liberals pensin que ells han votat a favor”. La socialdemòcrata va respondre que “li agreixo els consells, però ja prendrem les nostres decisions”. Montaner, Pallarés i Bonet van compartir la idea que la llei “és el primer pas” per regular el conflicte col·lectiu. Des d’SDP, Naudi va sumar-se a les crítiques del PS tot i que va justificar el seu vot negatiu “per una resolució imprecisa” de la llei.
 
ALÍS AFIRMA QUE SERÀ "IMPOSSIBLE" EXERCIR EL DRET DE MANIFESTACIÓ
El PS va carregar ahir contra el projecte de llei qualificat de seguretat pública, que es va aprovar amb els vots favorables de DA, UL+IM i la consellera Silvia Bonet. El socialdemòcrata Gerard Alís va criticar una norma que regula, entre altres qüestions, les manifestacions. Per a Alís, les disposcions de la llei “impossibiliten la pràctica d’aquest exercici” i va apuntar a alguns dels requisits que s’estableixen, com ara la comunicació a les autoritats entre 45 i 8 dies abans de celebrar-se la protesta. “Hi ha esdeveniments que són necessaris d’organitzar rapidament”, va justificar. Així mateix, el parlamentari del PS va asse­nyalar que el text considera els promotors com els responsables subsidaris dels danys causats durant la manifestació. “La responsabilitat és excessiva”, va afirmar, i va argumentar que “l’organitzador es responsabilitzarà dels actes d’altres i això farà que ningú tingui cor per tirar endavant una manifestació”. Davant aquestes recriminacions, Espot va assegurar que els terminis per comunicar les mobilitzacions són els justos i va apuntar que “els promotors no es poden rentar les mans”. “Si els promotors tenen mitjans per evitar [aldarulls] i no ho fan també han de respondre”, va afegir. Amb tot, Alís va sentenciar que “s’està regulant el dret a la no manifestació”. D’altra banda, el conseller general del PS i l’executiu van tenir una visió totalment oposada en un altre dels punts de la llei, el règim sancionador dels menors que consumeixin alcohol o drogues en la via pública. Alís va considerar que “els menors no han de ser sancionats amb multes” i va justificar “mesures vinculades a l’educació i conscienciació”. Per contra, el ministre d’Afers Socials va defensar la llei, en què es fixen sancions econòmiques per als menors en aquests casos.
Veure’n més
22
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477