cossos especials
Un 15% més de rescats de muntanya que l'any 2017
Els bombers manifesten que el cobrament no té un “afany recaptatori”
Un 15% més de rescats de muntanya que l'any 2017
El creixement dels rescats de muntanya s’atribueix a l’afluència molt més important d’excursionistes, però també a la popularització d’activitats com ara el descens en bicicleta. I també a les noves tecnologies, remarca el director adjunt del cos, Jordi Farré, perquè permeten una alerta fàcil als cossos d’emergència en cas que l’excursionista s’hagi desorientat, per exemple. L’estadística recollida des del 2011 revela que aquest any es batrà el rècord perquè a dos mesos que s’acabi el 2018 ja s’han fet 141 rescats, la xifra més elevada del període.
Un augment que coincideix amb la decisió del Govern de cobrar el cost que suposa una operativa d’aquestes característiques al rescatat si és que es detecta una conducta imprudent. Quants d’aquests podrien atribuir-se a conductes negligents? Farré assenyala que és un exercici que no s’ha fet i que tampoc han començat a treballar en què es consideraria negligència i què no. La disposició inclosa al projecte de llei de pressupost traça les línies bàsiques: no fer cas a senyals d’advertiment de perill o de prohibició de pas, realitzar activitats prohibides en espais naturals, no respectar prediccions i avisos meteorològics adversos o fer una activitat sense l’equipament adequat. Tampoc no s’ha abordat el càlcul dels costos perquè, a més, va matisar Farré, depenen de factors com ara la quantitat de mitjans humans (i el rang dels mateixos) i materials. L’helicòpter s’usa en aproximadament un 90% dels casos per la rapidesa d’actuació que permet, però també és l’element més car: una hora d’ús ronda els 3.000 euros.
Amb tot, Farré va voler deixar clar que no hi ha un “afany recaptatori” al darrere de la mesura però que sí que entenen que pot ser dissuasiva. Un complement a la feina de conscienciació i sensibilització que es fa i que es continuarà fent.