L'escaladora que va patir una caiguda de vint metres fa autocrítica

En una conversa amb el Diari, la Jèssica, que fa tres anys que practica l’escalada, ha accedit a parlar de tot el que va succeir fa uns dies. Assegura que l’accident va ser un “cúmul” de moltes coses i al mateix temps fa autocrítica per analitzar què no va fer prou bé el 21 d’octubre passat. “Aquell dia anàvem preparats però confiats”, assegura l’esportista, que reconeix que psicològicament no ho va afrontar amb plenes garanties a causa d’un ensurt que havia tingut uns dies abans. “És una escalada molt fàcil, que no requereix molta tècnica, però psicològicament és dura”, afirma. El fet de portar el casc i una motxilla d’alpinisme, que té incorporada una cobertura compacta per amortir un possible impacte, van contribuir a evitar un diagnòstic pitjor.

A trenta metres del cim

Quan només li faltaven 30 metres per arribar al cim, la Jèssica es va saltar, sense adonar-se’n, un dels punts d’ancoratge que permeten a l’escalador assegurar-se a la paret davant d’una possible caiguda. Va seguir pujant per trobar-lo mentre s’anava quedant sense corda i material per escalar. “Hauria d’haver reflexionat i demanar al meu company que m’assegurés per baixar uns metres i recuperar algunes cintes”, diu la Jèssica, té llicència federativa i paga una assegurança anual en cas d’accidents. “Me la vaig jugar una mica”, reconeix.

Cada cop que avançava, s’anava quedant sense recursos, i el fet de no haver entès bé l’anunci del seu company que li va comunicar que li faltaven només cinc metres de corda va provocar que ella seguís endavant. Aquell dia es van deixar els walike-talkies, i això va dificultar l’entesa.

El fatídic moment va arribar quan es va recolzar a una pedra que no va suportar la pressió de la seva força. Assumeix la plena responsabilitat i assegura que no va analitzar la situació “prou bé”. De fet, en un moment donat, el seu company li va preguntar si volia continuar i ella va respondre que estava preparada. Quan estigui plenament recuperada, s’asseurà per analitzar els errors que va poder cometre amb profunditat. “Jo vull aprendre de tot això”, afirma la Jèssica, que agraeix el suport que ha tingut dels seus familiars i amics.

A més, té un missatge especial per al membres del Grup de Rescat de Muntanya dels Bombers de la Seu d’Urgell i d’Andorra, que la van rescatar. També vol agrair l’actuació dels metges que la van atendre. L’accident va tenir lloc cap a dos quarts de vuit de la tarda i els cossos especials, quan van arribar al lloc dels fets, la van aconseguir pujar fins al cim perquè els bombers del Principat la poguessin recollir amb helicòpter.

Pensar en el retorn

La Jèssica, que treballa com a professora i com a col·laboradora educativa, afirma que un cop plenament recuperada tornarà a practicar escalada, malgrat que alguns familiars no ho veuen del tot clar. Assegura que aquest és l’esport que més li agrada i recorda que amb el pas dels anys ha anat aprenent. De fet, ha practicat escalada en diferents indrets. Els metges del Vall d’Hebron també van destacar que el fet de mantenir-se en un bon estat físic va contribuir a no patir lesions més severes de les que ja té. Ara, però, se centra en la recuperació i a treure conclusions constructives.