Absolt de calúmnies l'home que va ensenyar una foto de la mare nua a la filla
El Tribunal de Corts desestima les apel·lacions del ministeri Fiscal i l’acusació particular
Absolt de calúmnies l'home que va ensenyar una foto de la mare nua a la filla
El Tribunal de Corts ha absolt dels delictes de calúmnies i injúries l’home que va ensenyar a la seva filla una foto de la mare nua i mostrant els genitals. Aquesta decisió s’ha pres després que el ministeri Fiscal i l’acusació particular interposessin un recurs d’apel·lació sobre la sentència, que va ser de quatre mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la pena d’un any i el pagament de les despeses processals causades. El Tribunal de Corts sí que ha estimat l’apel·lació de la defensa, que demanava l’absolució de l’acusat per aquests delictes.
L’acusació assegura que el processat havia parlat de la perjudicada a terceres persones amb termes com “alcohòlica”, “bruixa”, “lladre”, “mala mare” i l’acusava de consumir cocaïna. La defensa de l’acusat va reconèixer que l’home li va enviar un mail a l’exdona dient-li que havia de medicar-se i que era una “pertorbada” però que la resta d’insults no han quedat provats. També va defensar que l’home estava “cansat” de portar-la a casa beguda.
El motiu pel qual el Tribunal de Corts ha desestimat l’apel·lació del Fiscal i de l’acusació particular és que l’única prova que existeix que l’acusat havia comès els delictes de calúmnies i injúries no són concloents, ja que en el cas de l’acusació de calúmnies, aquesta es basa en el testimoni d’una persona que té un “sentiment d’animadversió envers el processat”, segons diu la mateixa sentència. Aquesta explica que la testimoni va tenir un conflicte en l’àmbit professional amb l’acusat i va declarar al mateix judici que aquest és “mala persona” i que no volia tenir més relació amb ell. Per aquests motius, es van considerar que existeix una “incredibilitat subjectiva en la testimoni”, per la qual cosa aquesta no té més valor que la declaració del processat, qui va negar haver usat els termes que s’indica en l’acusació. En el cas de les injúries, el Tribunal de Corts sentencia que no es pot condemnar l’acusat perquè “ni tan sols s’exposa en quina prova es sustenta”.
L’home ja va ser absolt d’un delicte d’exhibició de material pornogràfic a menors, del qual va ser acusat per mostrar-li a la seva filla, que en aquell moment tenia nou anys, una fotografia de la mare i nua i un vídeo d’aquesta despullada i vomitant al lavabo. El pare va defensar durant el judici que va ser la filla qui va accedir pel seu compte a la imatge que ell tenia guardada a l’ordinador, mentre que tant la fiscalia com l’acusació particular, que reclamaven 8.000 euros per danys morals a la menor, van sostenir que va ser l’home qui va ensenyar la fotografia a la nena, que encara és menor d’edat i que va declarar a porta tancada. L’home va defensar que va fer les fotografies de la seva exparella beguda perquè va pensar que en un futur això ho podria aportar com a prova per obtenir la custòdia de la seva filla.
El Tribunal de Corts va sentenciar que la fotografia i el vídeo no poden ser considerats pornogràfics perquè la seva exhibició no tenia com a objectiu provocar excitació sexual en l’infant. En un principi, la fiscalia demanava una pena de deu mesos de presó condicionals, però el Tribunal de Cort li va imposar quatre mesos, amb un termini de suspensió de la pena d’un any. La defensa va demanar la nul·litat del procés perquè considera que la Fiscalia també va participar en la causa civil de la separació. Això, segons l’advocat, hauria comportat que el ministeri públic obtingués més informació de la que podria constar als autes. Tant la fiscalia com l’acusació particular es van oposar a aquesta mesura.