Una anestesista està implicada en el cas de negligència i firma falsa

El cas de suposada negligència i falsedat documental per part d’un traumatòleg que es va equivocar de cama a l’hora de fer una osteotomia de fèmur a una pacient, ha agafat un nou gir perquè hi ha una anestesista presumptament implicada. Traumatòleg i anestesista, segons fonts d’altres metges, haurien anat a veure la pacient a reanimació després d’haver estat intervinguda. En aquest moment haurien intentat que la dona signés un consentiment que justificava que l’operació s’hagués fet a l’altra cama. L’osteotomia de fèmur és una intervenció complicada que requereix un tall parcial de l’os perquè hi ha una descompensació a la cama. L’operació va anar bé, segons les fonts consultades, però quan la pacient es va despertar es va adonar que la cama a la qual li havien fet la intervenció no era la correcta.

La pacient assegura que no va signar cap consentiment, tot i que el traumatòleg hauria declarat, segons les mateixes fonts, que la dona sí que va rubricar el document davant seu. Els fets van tenir lloc fa tres anys, però no van avançar fins que la dona va contractar un advocat per esclarir-los. L’anestesista ja no treballa a l’hospital. L’actual direcció, davant les queixes de la dona, va obrir una investigació. L’element clau va ser una pericial cal·ligràfica que establia que la dona no havia firmat el consentiment i per tant algú havia falsificat la signatura. Aquesta pericial va deixar en una situació molt complicada el traumatòleg, que havia declarat dues vegades que la dona havia firmat el paper davant seu. L’afer es troba actualment en espera d’una nova pericial cal·ligràfica a la qual s’ha sotmès el traumatòleg. La prova l’ha demanat la direcció del centre dins de la instrucció de l’expedient. Els dubtes, segons els metges de l’hospital consultats, són saber qui va ser l’imitador de la signatura, perquè hauria comès un delicte de falsedat documental. Com l’anestesista ja no pertany a la plantilla del centre no se li pot instruir cap expedient ni demanar-li una prova cal·ligràfica. Si l’afer arriba a la justícia haurà de ser la Batllia qui demani al país on es troba l’anestesista la pràctica de la prova per descobrir si va ser ella qui va imitar la signatura.

L’hospital un cop acabi l’informe l’haurà d’entregar a la pacient més enllà de les mesures que es decideixin aplicar contra el metge si s’acaben trobant proves d’una actuació irregular. La pacient tindrà l’opció de presentar una querella contra el traumatòleg per la suposada negligència i la falsificació de la sig­natura. En aquest segon cas, la querella es podria fer extensiva a l’anes-tesista.

Implicat en el cas del nen

El traumatòleg és també un dels dos metges als quals l’Audiència Nacional espanyola ha condemnat a pagar un milió d’euros per una presumpta negligència que va comportar que se li hagués d’amputar una cama a un nen que havia patit un accident esquiant el 2012. La sentència fixava que l’actuació dels dos metges va ser decisiva perquè les lesions empitjoressin i el nen acabés perdent la cama.