Finances
L'actiu de BPA es va pagar en bons per no assumir l'Estat 70 milions
La fórmula per al traspàs cap a Vall Banc va fer que al contribuent no li costés res, a diferència dels bancs espanyols amb problemes, on els diners van ser públics
L'actiu de BPA es va pagar en bons per no assumir l'Estat 70 milions
L’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) va utilitzar una fórmula per al traspàs d’actius entre Banca Privada d’Andorra i Vall Banc perquè el contribuent no hagués d’assumir ni un euro, segons va explicar l’organisme en un comunicat. La voluntat de l’AREB era que no es repetís el cas espanyol, on el rescat dels bancs es va fer amb diners públics i la fórmula utilitzada per a BPA va permetre a l’Estat estalviar-se uns setanta milions d’euros.
Els germans Higini i Ramon Cierco i Joan Pau Miquel han presentat una querella per una presumpta operació fraudulenta en aquest traspàs d’actius fet l’abril del 2016. Els Cierco i Miquel valoren en uns 81 milions d’euros el perjudici que hauria significat per a accionistes i clients de BPA. Els antics propietaris del banc s’han querellat contra l’AREB, els administradors de BPA designats per l’Estat quan es va intervenir l’entitat, el consell d’administració de Vall Banc i representants del fons JC Flowers que es va quedar Vall Banc.
L’AREB ha explicat que quan es va fer el traspàs hi havia 70 milions de deute de Vall Banc cap a BPA. Hi havia dues opcions “o el sector públic andorrà pagava 70 milions d’euros a càrrec del contribuent o Vall Banc mantenia un deute amb BPA a través de l’emissió d’un bonus”. Es va consensuar la segona opció “perquè el contribuent no hagués de pagar res”. El model emprat va ser l’anomenat bons convertibles contingents, que es coneixen vulgarment com a CoCos. Es van entregar a BPA 70 milions d’aquests bons. Aquest instrument financer funciona com un bonus normal però si es produeix una contingència passa a convertir-se en accions, però si això no passa van oferint una rendibilitat. Per tant els CoCos permetien augmentar la solvència sense que les arques públiques posessin diners. Vall Banc havia de ser venut i la situació de la plaça financera andorrana era complicada després que el Tresor dels Estats Units forcés la desaparició de BPA en considerar l’entitat un risc d’alt grau en blanqueig a escala internacional. La utilització dels bons convertibles donava a Vall Banc un marge de seguretat en cas que els actius tinguessin pèrdues en el futur.
Impacte de l’acord monetari
BPA es va quedar amb els bonus per valor de 70 milions, però l’entrada en vigor de l’acord monetari i la nova normativa bancària van fer que els CoCos perdessin valor. BPA estava condemnada i per tant hi havia el risc que es produís la contingència que preveu aquest sistema. La contingència és que el capital arribés a baixar a un nivell que obligués a convertir els bonus en accions. Perquè el valor d’aquestes accions seria zero i es perdrien els setanta milions.
L’AREB tenia clar que els bonus no recuperarien valor perquè les exigències de capital que marquen els reguladors a les entitats bancàries no s’anaven a reduir. JC Flowers que havia comprat Vall Banc va fer una oferta per quedar-se amb els bonus. L’AREB va decidir que els vendria al millor postor i va trametre a totes les entitats financeres nacionals la possibilitat que se’ls quedessin. Va demanar que es fes una oferta, però finalment cap ho va fer. Tan sols es disposava de la proposta de JC Flowers. L’AREB va fer valorar l’oferta per un expert independent que va dir que era superior al valor que ara mateix tenien els CoCos. L’AREB no ha dit quina era i els Cierco la situen en 15 milions d’euros.