Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
Espot, Mateu i Saboya, a dalt d'esquerra a dreta, i Marsol, Jover i Cinca, a baix d'esquerra a dreta.
ARXIUEs clar, arremangarse.ok.
Respondre
La crua realitat va dir..
Absolutament d'accord amb tu .... Segurament discrepariem del nom o no. Pero l'analisi de la situacio es tal com ho descruis malhauradament
Han venut el país sense consultar a la ciutadania. Primer calia explicar les coses "claretes" i després buscar el consens i no que decideixi per tots, una majoria simple.
RespondreQue nostre senyor ens agafi a tots confessats
RespondreMillor l'Èric Jover per diferents raons.
Respondre
Després del pas de DA per banda i banda del carrer Dr. Vilanova tocarà patir, i molt. El panorama es presenta extremadament durísim, reconduir la situació creada no pinta gens fàcil pels seus hereus.
Evidentment governar un país no és gens sencill, qualsevol errada o desencert signifiquen danys i perjudicis als perjudicats que li toqui, amb l'agravant que com més petit és el país més conseqüències rep indirectament tothom.
A Andorra se li acosten uns reptes especialment difícils de superar en tots els aspectes. DA no ha desperdiciat remenar cap escenari, i a tots ells venen maldades. Explicar-ho ara seria molt llarg, però com a petit tast tots els problemes convergeixen cap un futur desbocat i inasumible deute pùblic.
Qui entri darrera de DA li tocarà menjar molta "merda" en el bon sentit de la paraula. Els nous inquilins hauran de redimensionar el volum de funcionaris, redissenyar organismes, sanejar la CASS, salvar la STA, capejar la reestructuració bancaria (déu ens agafi confesats). Del sector immobiliari en sentirem parlar. Una reducció dura i sincronitzada amb una urgent modernització del comerç, nous escenaris de la neu, el tabac tendent a zero... i amb una nova seu de justícia carregada de milionàries demandes contra l'estat. Amb tot això, caldrà lidiar negociacions amb la UE, acontentar als veïns d'abaix, recuperar als de dalt, i mimar al senyor de la Seu.
Difícil tasca es presenta. Si amb tot aquest còctel li afagim que s'haurà de governar en minories, anem reduint el mercat de capacitats, no queden gaires personatges per liderar aquesta tormenta. Diem capacitats, no oportunistes que diguin podeu comptar en mi. D'aquests ùltims n'hi han a cabassos, ignorants de la situació que s'acosta.
De totes les persones que poden ser capaces de gestionar aquest enrenou només se'n veu una. Una que ara no viu de la política, no està vinculat a cap partit, empresari efectiu de molts llocs de treball, que sap el pa que si dòna, sap negociar, sap demanar responsabilitats quan toca, és persistent i convincent, fill d'un admirat pare polifacètic i emprenador. Ell és el que s'hauria d'arremangar per salvar al país, als seus, i a tots nosaltres. El nom que cadascú l'adivini. No n'hi ha un altre que el pugui substituir. Estem a la bora del precipici, toca anar per feina, senyors.
La crua realitat va dir..Després del pas de DA per banda i banda del carrer Dr. Vilanova tocarà patir, i molt. El panorama es presenta extremadament durísim, reconduir la situació creada no pinta gens fàcil pels seus hereus.
RespondreEvidentment governar un país no és gens sencill, qualsevol errada o desencert signifiquen danys i perjudicis als perjudicats que li toqui, amb l'agravant que com més petit és el país més conseqüències rep indirectament tothom.
A Andorra se li acosten uns reptes especialment difícils de superar en tots els aspectes. DA no ha desperdiciat remenar cap escenari, i a tots ells venen maldades. Explicar-ho ara seria molt llarg, però com a petit tast tots els problemes convergeixen cap un futur desbocat i inasumible deute pùblic.
Qui entri darrera de DA li tocarà menjar molta "merda" en el bon sentit de la paraula. Els nous inquilins hauran de redimensionar el volum de funcionaris, redissenyar organismes, sanejar la CASS, salvar la STA, capejar la reestructuració bancaria (déu ens agafi confesats). Del sector immobiliari en sentirem parlar. Una reducció dura i sincronitzada amb una urgent modernització del comerç, nous escenaris de la neu, el tabac tendent a zero... i amb una nova seu de justícia carregada de milionàries demandes contra l'estat. Amb tot això, caldrà lidiar negociacions amb la UE, acontentar als veïns d'abaix, recuperar als de dalt, i mimar al senyor de la Seu.
Difícil tasca es presenta. Si amb tot aquest còctel li afagim que s'haurà de governar en minories, anem reduint el mercat de capacitats, no queden gaires personatges per liderar aquesta tormenta. Diem capacitats, no oportunistes que diguin podeu comptar en mi. D'aquests ùltims n'hi han a cabassos, ignorants de la situació que s'acosta.
De totes les persones que poden ser capaces de gestionar aquest enrenou només se'n veu una. Una que ara no viu de la política, no està vinculat a cap partit, empresari efectiu de molts llocs de treball, que sap el pa que si dòna, sap negociar, sap demanar responsabilitats quan toca, és persistent i convincent, fill d'un admirat pare polifacètic i emprenador. Ell és el que s'hauria d'arremangar per salvar al país, als seus, i a tots nosaltres. El nom que cadascú l'adivini. No n'hi ha un altre que el pugui substituir. Estem a la bora del precipici, toca anar per feina, senyors.
Quin misteri...crec que es necessita mld mes que tot aixó, i en cap cas, les persones de la foto han demostrat que ho poguin fer...son una ''pandi'' massa cremada amb la politica del gran Marti Petit estan fora de la realitat i ademes han ajudat a mentir en moltes coses...ni un votare d'aquesta banda per la vergonya que ens fan pasar a els Andorrans honestos!