La Cambra demana suavitzar el delicte fiscal

El president de la Cambra de Comerç, Miquel Armengol, ha proposat un canvi en la tipificació de delicte fiscal en la qual es diferenciï aquells infractors que cometin frau per desconeixement i els qui ho facin de forma intencionada. Des de l’organisme es creu que aquests dos vessants del delicte fiscal haurien de tenir penes diferents. Armengol ha destacat la necessitat d’introduir aquest canvi perquè la tipificació es va fer seguint el model descrit al Codi penal espanyol, un model que segons el president de la Cambra “cada cop esdevé menys garantista per al contribuent”. És per això que defensa una tipificació que no es basi exclusivament en la xifra defraudada, sinó que es defineixin els comportaments sancionables i que la pena sigui escalonada.

Des del Govern, el ministre de Finances, Jordi Cinca, ha acollit aquesta proposta amb voluntat d’estudiar una possible aplicació. Assegura que Andorra ha fet un gran esforç per establir el seu marc fiscal i que “si hi ha algun aspecte a millorar” el Govern farà el possible per evitar el frau.

Sobre el sistema fiscal, el president de la Cambra de Comerç va apuntar a la presentació de l’Informe econòmic 2017 que “An-dor­ra necessita un sistema fiscal simple i estable, i també una pressió fiscal competitiva, no superior al 25%, per créixer en un entorn global”. Armengol va destacar que el sistema fiscal ha de garantir la recaptació i potenciar el creixement econòmic.

Altres demandes

Un dels punts destacats de la intervenció de Miquel Armengol va ser l’acord d’associació amb la Unió Europea. El president de la Cambra ha recordat que aquest acord es defineix com “una oportunitat de construir l’Andorra del futur”, però assegura que els actors empresarials perceben incertesa sobre aquestes negociacions. En aquest sentit, Armengol reclama disposar de dades més específiques sobre els beneficis de l’acord i sobre el seu impacte en l’economia. D’altra banda, també demana saber la despesa que comportarà l’augment de personal tècnic qualificat i les projeccions fiscals previstes. Per últim, la Cambra de Comerç demana que es posi en el seu coneixement quines fonts de finançament pròpies s’han previst per assegurar el cofinançament dels projectes en territori nacional.

Una altra de les demandes d’Armengol va ser la de millorar la competitivitat del sector comercial, ja que la seva recuperació està sent més costosa. Una de les propostes que fa la Cambra en aquest aspecte és posar la formació dels professionals dels comerços com a requisit per poder renovar el seu permís de residència. El president de l’organisme també suggereix una modernització del sector comercial del país com a resposta als canvis en els comportaments dels consumidors. L’augment del comerç electrònic i l’àmplia oferta comercial als països d’origen, que estan a l’alça a conseqüència de la recuperació econòmica, obliga els comerços a oferir una experiència més enllà de la venda de productes. També és important, segons assegura Miquel Armengol, mantenir el diferencial de preus respecte a altres països.

El cap de Govern, Toni Martí, va agrair a la Cambra de Comerç la seva “crítica constructiva” i va assegurar que dins dels plans estratègics del Govern es troba la modernització del comerç i altres qüestions importants com ara “el foment del sector turístic més enllà del món de la neu”.

OPTIMISME EN L'ESTUDI DE VIABILITAT TÈCNICA DE L'AEROPORT INTERNACIONAL

Miquel Armengol ha assegurat que les primeres impressions que els fan arribar els tècnics que desenvolupen l’estudi de viabilitat tècnica de l’aeroport internacional els permeten ser optimistes. L’organisme va encarregar els estudis sobre la viabilitat d’aquest projecte el mes de juny passat. El president de la Cambra de Comerç va assegurar que un cop l’organisme disposi de les conclusions de l’estudi, es farà una presentació pública dels resultats amb el detall del projecte. Armengol també va apuntar que des de l’organisme són conscients que “obrir noves vies de comunicació amb Europa i el món constitueix un projecte molt ambiciós”, i creu que faria un gir molt important a l’economia d’Andorra. El cap de Govern, Toni Martí, va apuntar que malgrat la necessitat d’aquest aeroport, la intenció del Govern és apostar per “una infraestructura ja existent” com és l’aeroport d’Andorra-la Seu. La raó principal és que, segons el cap de Govern, “aquests són projectes delicats, complexos i que sovint no generen consens” i que encara que s’arribés a la conclusió que un aeroport dins d’Andorra és viable, es trigaria anys a tenir la infraestructura en funcionament. Martí va posar l’heliport com a exemple de la complexitat d’aquest projecte.