Tribunal de comptes

Mig milió d'euros en primes sense regular a funcionaris

Govern va pagar el 2016 remuneracions a funcionaris no emparades per la normativa

Mig milió d'euros en primes sense regular a funcionarisArxiu

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’informe del Tribunal de Comptes relatiu als treballs de fiscalització corresponents al tancament de l’exercici del 2016 del Govern posa en relleu que l’executiu va satisfer 527.673 euros en primes irregulars a funcionaris. Segons l’ens fiscalitzador, l’executiu va retribuir a personal al seu servei “conceptes en relació als quals no consta cap regulació normativa que els empari” i que això comporta que no es pugui determinar “la raonabilitat” dels imports abonats.

El Govern va abonar 42.156 euros per les guàrdies realitzades pel departament de Medicina Legal i Forense. A aquests diners s’han d’afegir 118.729 euros en concepte d’indemnització preufetària. Uns diners que rebia el personal de l’àmbit judicial i que, tal com s’indica a l’informe, es van deixar d’abonar a partir del juliol del 2016. També es van abonar primes no regulades a membres de la policia. Concretament, 52.391 euros en concepte de prima a la secció canina i 7.424 en concepte d’especificitat policial.

El personal d’Educació destinat al Pas de la Casa va rebre primes per un valor de 35.453 euros. Per als treballadors a la localitat encampadana destinats a activitats d’hivern la partida va ser de 246.143 euros, mentre que al personal dels bombers que feia permanència al Pas de la Casa es van destinar 25.377 euros més.

L’ens fiscalitzador també retreu al Govern el fet que 69 funcionaris excedissin el màxim d’hores extraordinàries autoritzades i compensades amb retribució per persona, que és de 120 hores l’any. Concretament, un treballador va fer més de 350 hores extres, tres entre 300 i 350, onze entre 200 i 300, tretze entre 150 i 200 i 41 entre 120 i 150. Pel que fa a personal de caràcter eventual, dues persones van superar els límits del nombre màxim d’hores extraordinàries mensuals, que és de cinquanta.

Tota aquesta situació porta el Tribunal de Comptes a afirmar que atenent que aquestes pràctiques són observades de manera recurrent, “podrien ser indicadores de debilitats i ineficiències organitzatives”. S’ha observat, diuen, que l’autorització i la justificació d’aquestes hores extres és posterior a la seva execució.

El document de l’organisme de control financer també posa en relleu que s’ha detectat l’existència de personal eventual la contractació del qual, atenent la seva durada o la funció que desenvolupa, podria ser contrària al que disposa la Llei de la Funció Pública. S’han observat, assenyalen, contractacions d’eventuals per a places que han de ser cobertes mitjançant un procediment selectiu que han superat els màxims permesos per supòsits d’aquesta naturalesa. En concret, s’han detectat un total de 53 contractes que superen el termini de nou mesos previstos a la llei. També s’han detectat eventuals amb contractes successius que superen els períodes legals.

Adjudicació no justificada

L’informe del Tribunal de Comptes també censura que el Govern procedís a contractar per urgència a l’empresa Progec, SA, la construcció d’un carril bici als vorals de la CG-1 entre els quilòmetres 9,7 i 10,6, per un valor de 599.782 euros, “sense que consti a l’expedient la justificació perquè es pogués procedir per aquesta modalitat de contractació”.

TOC D'ATENCIÓ A LA SOCIETAT DE DRETS D'AUTOR I DRETS VEÏNS

L’informe del Tribunal de Comptes dona un toc d’atenció a la Societat de Drets d’Autor i Drets Veïns (Sdadv), a la qual alerta que se li podrien exigir responsabilitats patrimonials. El tribunal indica que l’entitat gestiona royalties procedents dels usos de creacions i prestacions que provenen dels actes de retransmissió per cable duts a terme per Andorra Telecom i de la gestió dels drets d’autor de continguts audiovisuals procedents d’usuaris del sector hoteler. Això, diuen, podria lesionar els interessos dels autors i altres titulars de drets podent donar lloc a l’exigència de responsabilitats patrimonials a la societat pel fet que són contraris a la llei.

El tribunal recorda que l’article 10 de la Llei de constitució de l’Sdadv atribueix a aquesta entitat l’exclusivitat de la gestió dels drets de retransmissió per cable i els drets de gestió col·lectiva obligatòria, així com els drets de remuneració equitativa o de simple remuneració. El problema, segons l’ens fiscalitzador, és que l’Sdadv està procedint a una implantació gradual de l’exigència anterior quan aquesta no està prevista a la llei, la qual estableix una exigència en la gestió dels referits drets des del moment de la seva entrada en vigor.

En la resposta remesa per l’Sdadv per donar explicacions a aquesta observació del Tribunal de Comptes, els responsables de l’entitat admeten que no està prevista per la llei la implementació gradual de la gestió d’aquests drets, però que és una pràctica habitual en el sector, ja que és impossible que tot estigui enllestit al mateix temps. S’assegura que s’està permanentment en contacte amb les entitats supranacionals i nacionals que aglutinen els diferents drets, que se’ls informa de la situació de la seva implementació i que es vetlla pels seus interessos.

tracking