El 'delator' dels suborns d'Odebrecht implica BPA

Hilberto Mascarenhas, excap del departament d’Operacions Estructurades d’Odebrecht, va identificar Banca Privada d’Andorra i el gestor uruguaià Andrés Betingo Sanguinetti dins de la trama per al pagament de suborns a polítics i funcionaris en múltiples països per aconseguir concessions d’obres públiques multimilionàries. Mascarenhas és el principal testimoni del cas Odebrecht perquè el departament d’Operacions Estructurades en realitat era l’àrea que Odebrecht va crear per centralitzar el pagament de suborns a escala internacional. Mascarenhas es va acollir al programa de delacions premiades per la justícia brasilera. Va acceptar explicar tot el sistema de suborns d’Odebrecht a canvi d’una reducció important de la condemna per haver estat al capdavant de departament que les realitzava.

En una declaració davant del jutge brasiler Sergio Moro, l’exdirectiu de la constructora va facilitar el nom dels nou bancs que s’utilitzaven per als pagaments de sota mà i identifica els representants de cada banc amb el qual tractaven. Amb BPA (document adjunt dins de la pàgina) estableix que l’home de contacte era Betingo Sanguinete, i tot i que s’equivoca en dues lletres en el cognom queda clar que treballaven amb l’entitat andorrana amb el gestor que tenia com a base l’Uruguai.

Part del sistema de suborns

La declaració de Mascarenhas identificant BPA i Betingo data del 22 de novembre del 2016, però fins fa pocs dies no s’ha fet pública. L’exdirectiu admet que sabien que les comissions que els estaven cobrant els bancs per aquestes operacions eren més altes del que correspondria. Dins dels informes policials es recull que Sanguinetti formava part de “l’alambicat entramat mercantil que va teixir la major empresa contractista de Llatinoamèrica [Odebrecht] per pagar comissions milionàries”.

Les investigacions continuen revelant constantment nous casos i s’avança en els que ja es tenien indicis. Un informe policial fixa que Odebrecht i les constructores IECSA, Ghella i Comsa van pagar com a mínim 395.000 dòlars de sota mà a una subcontractista relacionada amb l’obra pública argentina del soterrament del ferrocarril Sarmiento. Una de les actes del departament de Compliance de BPA fixa que Betingo Sanguinetti va demanar a responsables de l’entitat que es fes un pagament amb diner negre a una empresa relacionada amb una obra a l’Argentina.

Carrega culpes contra BPA

Sanguinetti ha reconegut públicament que va existir la petició del pagament de “395.000 dòlars a una persona jurídica”, però assegura que “la meva funció [va ser] simplement traslladar la sol·licitud d’una instrucció disposada pel client, de manera que no tinc res a veure amb això”. El gestor uruguaià es va continuar exculpant i apuntant cap als seu superiors (fins a tres esgraons per sobre) respecte a possibles infraccions o actuacions irregulars. Sanguinetti defensa que “com a funcionari de quart esglaó jeràrquic, no tenia potestats per definir l’obertura o no d’un compte o l’admissió o no d’un client, de manera que actuava en tasques pròpies de l’atenció al client, sense la menor infracció legal o ètica”. El gestor va rebutjar la seva participació en la trama de suposat suborn per aconseguir l’obra de soterrament del ferrocarril Sarmiento. Assegura que “no vaig gestionar ni conec cap compte de clients i/o testaferros de nacionalitat argentina”.

A Sanguinetti també el va identificar l’exadvocat d’Odebrecht Rodrigo Tacla Duran, que també ha acceptat delatar el funcionament de suborns d’Odebrecht. Tacla Duran va declarar que Betingo era l’home clau. BPA el que feia era crear societats pantalla a través de BPA Serveis perquè suposadament es poguessin pagar els suborns des de les societats pantalla d’Odebrecht i tot en comptes a BPA. Tacla fins i tot va entregar a la justícia una acta de BPA que li havia donat Betingo.