Reportatge

Història de superació

En David Aguilar és un exemple de lluita. Aquest jove andorrà ha acaparat les portades de mitjans d’arreu del món gràcies a una pròtesi per al seu braç dret que va fer-se ell amb peces de Lego. El giny li ha valgut ofertes de les millors universitats catalanes.

Història de superació

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La notícia sortia a les portades dels mitjans del Principat el desembre passat: un jove andorrà, David Aguilar, s’havia construït una pròtesi per al seu avantbraç dret, una pròtesi amb peces de Lego. Des d’aleshores, mitjans d’arreu del món s’han fet ressò de la història d’en David: cadenes de televisió, diaris digitals, emissores de ràdio i rotatives de premsa han donat a conèixer la història del jove que es va construir una pròtesi amb peces de Lego. Gairebé quatre mesos més tard, ens tornem a trobar amb en David per saber com ha canviat la seva vida des d’aquell moment. “M’han trucat de molts llocs d’Europa i d’Amèrica, és molt curiós”, explica el jove, que se sap gairebé de memòria tots els mitjans que l’han entrevistat: el programa de Javier Cárdenas, Sálvame Deluxe, La Vanguardia, El País, i els que no l’han entrevistat però que també han publicat la seva història, com la CNN, Il corriere della Sera i el Daily Mail entre d’altres. Tot i això, Aguilar assegura que l’atenció mediàtica no li ha impedit seguir amb el seu dia a dia, “estic a l’últim curs de secundària i d’aquí poc he d’escollir universitat”. I d’ofertes no li’n falten, el jove vol cursar estudis de bioenginyeria, de fet explica que la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) l’ha premiat durant el mes de març amb el guardó a la Innovació en reconeixement al seu esforç, innovació i superació personal. “Moltes universitats m’han contactat perquè estudiï a les seves aules”, va dir Aguilar, que va afegir que no sap què escollir. Entre les ofertes, n’hi ha de llocs exòtics com ara la NYU d’Abu Dhabi, que li ofereix una beca completa de formació, “però encara he d’acabar de decidir on aniré”, admet.

Entre les sorpreses que ha tingut des que ha sortit als mitjans, recorda algunes trucades sorprenents: “He rebut trucades per incloure’m en projectes de desenvolupament de pròtesis, però he dit que prefereixo esperar i anar a la universitat”. Tanmateix ha començat a fer xerrades motivacionals a alumnes d’instituts. “Vaig anar a fer-ne una a una escola de Barcelona que accepten nens amb problemes, crec que els va agradar bastant”, va expressar, i assegura que té previst fer més conferències de cara al futur.

Preguntat per com porta aquesta mena de fama, es mostra molt tranquil. “És una mica estrany perquè de vegades vaig pel carrer i em pregunten com estic”, diu. El que més li demana la gent del carrer és per què no porta sempre la pròtesi de Lego. “Els responc que com que és de Lego no la puc portar sempre perquè acaba fent mal”, explica. En línies generals, però, tot i que encara no acaba de ser conscient de tot plegat, Aguilar reconeix que el fa molt “feliç” veure com hi ha gent que s’identifica amb ell, “és una cosa molt xula que et reconeguin i et diguin que els has ajudat o els has motivat”.

Finalment, David Aguilar té molt clar quin és el camí pel qual vol anar. “Sé que en un futur podré ajudar molts joves a aconseguir pròtesis millors i amb millors materials”, augura. Una cosa està clara, ja sigui amb Lego o amb Escalèxtric, quan aquest jove es proposa construir alguna cosa, ja ha demostrat que a base d’esforç tot és possible i tot ho pot fer.

Història de superació

tracking