El 'cas Cinca' té el seu origen en un intent de xantatge

El cas Cinca, amb les querelles presentades per l’antic president d’Orfund Joan Samarra contra el ministre de Finances i que ara es troba en el moment en què Samarra s’enfronta a una querella per difamació on la Fiscalia de Barcelona li reclama 15.000 euros, té l’inici amb un intent de xantatge que es troba actualment a la Batllia perquè Jordi Cinca va denunciar l’afer a la Fiscalia andorrana.

Tot comença el novembre del 2015 quan Luis Bielsa, exempleat d’Orfund que estava com a encar­­regat de la compra de metalls preciosos a l’Àfrica i fonamentalment a Costa d’Ivori, contacta amb un antic accionista d’Orfund, Carlos Gonzalvo. Orfund està en fallida des del 2004 (onze anys abans de la trobada) i ni Gonzalvo ni Bielsa fa més d’una dècada que no tenen cap vinculació. La cita es justifica perquè Bielsa vol demanar a Gonzalvo assessorament en temes logístics per a una empresa. La trobada té lloc en una cafeteria de Barcelona i quan Gonzalvo hi arriba Bielsa es limita a donar-li un sobre tancat i a marxar.

Gonzalvo no li va donar importància, segons recull l’escrit del cas de xantatge que es troba a la Batllia, perquè hi havia un conjunt de rebuts i papers on el més rellevant era que Bielsa estava reclamant 590.432 en concepte de pagaments que assegurava que li havia deixat pendent Orfund. Com l’afer es referia a més de quinze anys enrere, Gonzalvo no hi va donar més importància fins que va veure posteriorment una notícia en un digital espanyol sobre Jordi Cinca a la qual acompanyava algun dels papers que hi havia en el sobre. L’empresari va contactar amb el ministre i li va entregar el sobre.

També dirigida a Samarra

La carta inclosa es dirigia a “Jordi Cinca, Joan Samarra Naudi, Carlos Gonzalvo, José Monguió, Salvador Torruella i els representants legals d’Orfund, NACI, Blue Stone, Mongrup i Pamesa”. En la carta s’especificava que des de l’any 1996 havia treballat per a aquestes societats i en acabar la relació contractual havien quedat pendents “salaris, comissions, dietes, incentius, quitances i altres quantitats pactades” que sumaven un total de 590.432 euros. Avisa que si els destinataris de la carta no volen arreglar la situació de forma amistosa es prendran les mesures que calgui per “arreglar dit perjudici”.

Literalment, diu que es farien “actuacions en premsa, contacte amb autors literaris com Àlvar Valls, crític amb la transparència econòmica i financera d’Andorra. Possible venda i/o publicació de fotos, document, descripció d’activitats al continent africà i la seva relació amb l’entrada de capitals a Andorra, blanqueig de diners procedents de suborns a alts càr­recs de Costa d’Ivori. (...)”

Jordi Cinca, quan rep la documentació entregada per Bielsa la porta a la fiscalia perquè, tot i no ser l’únic amenaçat, entén que per la part que li correspon, Bielsa intenta imputar-li suposats delictes. El teòric xantatgista considera que com que l’afer BPA es troba en un punt àlgid (novembre 2015) ha citat a la carta que hi ha “activitats que impliquen el portaveu [de Govern, Cinca] per a la bona imatge i neteja de la banca andorrana davant de les acusacions dels Estats Units per blanqueig de capitals”. El ministre entén que no només se li intenta fer xantatge, sinó que se l’intenta difamar. La Fiscalia considera que hi ha indicis de delicte i porta l’afer a la Batllia. Posteriorment, tot i ser un dels amenaçats, l’expresident d’Orfund Joan Samarra presenta una querella contra Jordi Cinca per diferents temes de finals dels noranta sustentada sobretot amb la documentació de Bielsa.

ALTRES ANDORRANS, TAMBÉ AMENAÇATS

Luis Bielsa amenaça en la carta que “disposa de documents amb els noms d’administradors i gerents d’empreses andorranes que haurien actuat a Àfrica, noms de càrrecs de duaners i policies a Costa d’Ivori que haurien actuat al servei d’aquests; quantitats de diners pretesament enviades a Andorra; transaccions amb metalls d’or i diamants; fotos, descripció d’activitats i formes de realitzar-les”. Bielsa està obrint l’amenaça en genèric a altres empresaris del país, segons les fonts consultades, per fer més pressió i aconseguir els 600.000 euros que demana.