Albert Pintat titlla la vaga de “preventiva”

Qui va ser cap de Govern entre els anys 2005 i 2009 i que també fou president del partit liberal va valorar que “un dia o un altre” s’havia de produir una mobilització d’aquestes característiques, però va assegurar que no es podia posicionar ni a favor ni en contra de les reivindicacions concretes dels funcionaris perquè en desconeixia els arguments. “No ho sé perquè no ho he seguit, estic jubilat de la política”, va recordar l’excap de l’executiu.

Demòcrates, oberts “al diàleg”

El president del grup parlamentari de Demòcrates per Andorra (DA), Ladislau Baró, va considerar que la vaga és “una actitud lícita i emmarcada dins de l’ordenament jurídic”, però que la proposta legislativa de la reforma de la Llei de la Funció Pública “s’ha d’acabar d’afinar i perfilar amb reglaments”, i “no justifica una hostilitat com la que s’està plantejant des dels sindicats”.

Segons Baró, “lícitament, els sindicats valoren l’estratègia que han de tirar endavant i des d’aquest punt de vista no hi ha res a dir”. No obstant això, va afegir: “Esperem a veure com evoluciona tot plegat.” Baró va mostrar-se sorprès per la proposta d’impulsar tres iniciatives legislatives populars (ILP) que acompanyaran el procés de vaga. “Ens sembla una mica desplaçat. La llei no ha estat encara entrada a tràmit, després també hi ha un procés legislatiu que ha de continuar”, va afirmar Baró. D’altra banda, el president del grup de DA va dir que “encara hi ha temps per al diàleg”, i va recordar que amb el text normatiu “els reglaments que es puguin elaborar poden tenir incidència per modular polítiques que s’hi vertebren”. “Sí que segurament s’ha trigat a regular el dret de vaga”, va dir Baró, que va alertar que “la regulació, segons com es fa, la pot limitar”.

El president de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) i excap de Govern, Jaume Bartumeu, va subratllar que “aquest Govern no ha volgut regular el dret de vaga, que està regulat a la Constitució”, i va dir que “he llegit alguna barbaritat com que es vol plantejar la reducció del salari de persones que facin vaga. Això en un país ordenat i legislativament adequat com França es pot fer, però a Andorra no es pot, perquè la dreta no ha volgut desenvolupar la llei”.

Pujal, contrari al plantejament

L’exministre de Funció Pública Enric Pujal va mostrar-se contundent: “No estic gaire d’acord amb la vaga indefinida ni tampoc amb la manera que tenen de plantejar-la.” Pujal hi va afegir que, segons el seu punt de vista, “les coses se solucionen parlant i negociant i no amb una decisió com aquesta”. Per Enric Pujal, “Andorra no ha passat mai per un fet així i no crec que sigui una bona manera d’actuar”. Segons va expressar l’exministre liberal, “en el fons s’estan revoltant contra el salari que perceben o, com ells diuen, el que deixaran de guanyar amb la reforma de la llei. S’ha vist clar que estan primant les condicions econòmiques i que en cap cas és per millorar les laborals”. “Per això no hi crec en com estan fent les coses”, va remarcar també Enric Pujal.

Un històric del partit liberal i ex-cònsol major d’Ordino, Enric Dolsa, no va pronunciar-se sobre les queixes del funcionariat, però sí que va referir-se breument al fet que Andorra no tingui legislat el dret a vaga: “Si la Constitució preveu el dret a vaga el que hauran de fer és desenvolupar-lo i solucionar-ho.”

ELS FUNCIONARIS REBRAN 487.000 EUROS EN P RIMES EN 40 ANYS

El Govern xifra en 486.794 euros el que cobrarà un funcionari de 40 anys de carrera en concepte de quinquennis i complements de carrera i productivitat. La ministra de la Funció Pública, Eva Descarrega, va difondre ahir una circular en què afirma que el nou règim retributiu que surt de la reforma de l’administració “suposa una millora retributiva”, ja que fins ara un funcionari de quatre dècades de trajectòria rebia 410.000 euros en concepte de triennis. Amb el pas a quinquennis que fixa la nova llei, els treballadors de l’administració general rebran més diners si s’hi sumen els altres dos complements, segons es desprèn del document difós per l’executiu.

Tanmateix, es tracta de quantitats que corresponen a la car­rera de funcionaris dels nivells VI i VIII del cos general. En aquests casos, els empleats percebran 232.838 euros per quinquennis, 196.583 i 241.417 euros, respectivament, pel complement de carrera, i 10.210 i 12.539 pel de productivitat. És a dir, 29.648 i 76.811 euros més que actualment només pels triennis.

En la seva missiva, la titular de Funció Pública torna a convidar els representants dels sindicats a iniciar els treballs per desplegar els reglaments de carrera horitzontal, que genera el complement de carrera, i el de l’avaluació de l’acompliment, que recau en el de productivitat.