política
El 'cas BPA' li ha costat al Govern uns 26 milions d'euros en despeses
El ‘cas BPA’ li ha costat al Govern uns 26 milions d’euros en despeses
El 'cas BPA' li ha costat al Govern uns 26 milions d'euros en despeses
El cost per al Govern, o per a l’Estat, del cas BPA es pot quantificar a dia d’avui en uns 26 milions d’euros, segons fonts properes al gabinet. Aquesta xifra correspon bàsicament a dos grans conceptes. D’una banda tota la despesa de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries d’Andorra (AREB), que puja uns vuit milions d’euros i que inclou tota la despesa derivada de les actuacions que es van haver d’emprendre a partir que el tresor dels Estats Units va fer públic el 10 de març la nota que feia fora dels mercats financers (i per tant liquidava) Banca Privada d’Andorra per presumptes pràctiques generalitzades de blanqueig. L’AREB a més tindrà assignats en breu tres milions més d’euros per fer front a les despeses que generaran les més de cent demandes judicials presentades per propietaris i clients (qualificats com a no vàlids i que no han justificat l’origen dels fons). En total, onze.
El segon gran bloc de despesa correspon al pagament (fet per l’AREB) dels serveis de PricewaterhouseCoopers com a empresa encarregada de tot el filtratge de clients de BPA. En total es calcula que se situa en els 12 milions d’euros. Aquesta tasca d’anar analitzant i demanant documentació va allargar-se més d’un any i no va acabar fins entrat el 2016, quan ja estava en marxa el concurs per a la subhasta de l’entitat que finalment va guanyar JC Flowers i que és l’actual VallBanc. En el global dels 44 milions en les despeses estan inclosos els honoraris d’advocats als Estats Units, Espanya i Andorra, a banda dels informes que es van haver d’encarregar a experts en els diferents trams de resolució del cas.
La valoració del cost global encara no es pot fer perquè hi ha un conjunt de despeses que encara s’hauran de fer per part del Govern. Entre despesa directa de l’executiu i l’INAF es calcula actualment que s’han gastat uns tres milions més. La suma dels diferents conceptes arriba als 26 milions d’euros, però sempre amb l’excepció que hi ha tota una sèrie de partides futures que no poden ser comptabilitzades. En total, segons les fonts consultades, puja a un sis per cent del pressupost estatal o l’equivalent al que caldria per fer completa la desviació de Sant Julià.
COST REPUTACIONAL AL PAÍS, A LA PLAÇA I EN LA CRISI
El cas BPA va tenir un impacte en l’Estat que va molt més enllà dels prop de 50 milions d’euros de despeses entre totes les institucions, segons van comentar diferents fonts properes a l’afer. L’impacte econòmic va ser de caràcter general, i segons expliquen les fonts va derivar en el fet que la crisi econòmica tingués un any més de durada a Andorra que als països de l’entorn. A principis del 2015 l’economia nacional, a l’escalf dels països veïns, estava sortint de la crisi i el cas BPA va aturar de cop la recuperació. Amb la plaça financera sota sospita i les inversions estrangeres en espera d’esdeveniments no seria fins al 2016 quan l’efecte del cas va perdre impacte. Les derives de l’escàndol van significar també un fort impacte en la plaça financera, que va quedar molt tocada a nivell internacional i al mateix temps l’efecte negatiu sobre la reputació d’Andorra es pot considerar que encara dura, com es pot comprovar gairebé cada dia en les notícies a Sudamèrica sobre el cas BPA.