COSSOS ESPECIALS
Els duaners aniran a Estrasburg pel fons social
Volen recórrer a Europa pel dret al 20% de les sancions un cop esgotada la via judicial al país
Els duaners aniran a Estrasburg pel fons social
Els duaners estan decidits a portar al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg la seva reivindicació del fons social i de pensions que, segons la Llei del Codi de duana del 2004, s’hauria de crear amb el 20% recaptat per sancions. Fonts del col·lectiu han assegurat al Diari que aquesta és la determinació que han pres, després que el Tribunal Constitucional (TC) hagi rebutjat el seu recurs perquè es condemnés el Govern pel perjudici sofert. No obstant això, abans d’anar a Europa el col·lectiu ha presentat un recurs de súplica al TC perquè reconsideri la seva decisió. “Som pessimistes que pugui prosperar”, van explicar ahir fonts del col·lectiu, que donen per fet que el següent pas serà al tribunal europeu.
El col·lectiu se sent menystingut pels tribunals del país i considera que la decisió del Constitucional “crea un precedent força greu”, segons les fonts.
Reunió amb els advocats
L’alt tribunal haurà de respondre en les properes setmanes sobre el recurs de súplica. D’entrada, però, el conjunt de duaners va reunir-se justament ahir amb els advocats per estudiar les accions a emprendre després que el TC no acceptés a tràmit el recurs d’empara contra la sentència prèvia del Tribunal Superior.
El Constitucional va rebutjar la reclamació perquè va considerar que no es vulnerava cap article constitucional, segons va fer-se públic dimecres al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA). El punt de vista dels duaners és diferent, ja que els seus advocats els asseguren que la no creació del fons “vulnera els articles 10 i 27 de la Constitució andorrana”. La sentència prèvia del Tribunal Superior, que és contra la qual es va recórrer, resolia que el fet que el Govern no hagués regulat el fons social i de jubilació previst per llei, i que s’havia de nodrir amb el 20% recaptat per les multes imposades pels agents, podia ser generador d’una responsabilitat administrativa. Però concloïa que no es podia quantificar el perjudici d’una qüestió no regulada i, a més, quan els agents no s’havien vist privats de gratificacions o de la jubilació.
Els advocats dels duaners, un dels quals té experiència com a lletrat constitucionalista a Espanya, els han aconsellat encaridament recórrer a Europa un cop tancat tot camí als tribunals andorrans, perquè consideren que el Tribunal Europeu de Drets Humans és sensible a “com els governs apliquen la pròpia justícia” i, en aquest cas, els duaners defensen que l’executiu andorrà ha fet cas omís a la pròpia llei. “No ens han deixat cap altra opció”, reivindiquen fonts dels duaners.
D’inici descarten la vaga de zel
El col·lectiu descarta d’entrada la vaga de zel o cap altra mesura de pressió social perquè, segons les fonts, el sentir general dins del cos és que “una queixa d’aquestes característiques podria malmetre la imatge de país”. No es descarta res, però d’inici “l’opinió que més se sospesa és la d’evitar una mesura tipus vaga de zel”, sostenen les fonts. En aquest sentit, el col·lectiu lamenta també haver d’optar per l’opció d’Estrasburg, però la majoria considera que el tribunal europeu sí que els escoltarà perquè “el Tribunal Constitucional pot estar creant jurisprudència en no reconèixer el dret a la indemnització i el dret de propietat del fons dels duaners”, segons n’expliciten fonts de cos de duanes.
Els duaners van ser dels col·lectius més bel·ligerants amb el nou model de pensions de la Funció Pública i van convocar un parell d’aturades el 2014. La sentència judicial del Superior va revifar el malestar perquè no s’hagi desplegat una disposició que està prevista al Codi de duana del 2004, i que estableix literalment que “el 20% de l’impost de les sancions per infraccions a les disposicions legals en matèria tributària duanera forma part dels drets econòmics de les finances públiques com a incentiu i complement de finançament de la jubilació, i de millores socials dels funcionaris de duana”.