'Cas BPA'
La 'policia patriòtica' espanyola passa a ser protagonista amb una gravació
Reproducció de l’àudio en què l’agregat d’Interior espanyol parla amb Joan Pau Miquel
La 'policia patriòtica' espanyola passa a ser protagonista amb una gravació
L’advocat defensor Antoni Riestra (de diferents processats) va provocar ahir un gir en el primer dia de judici amb la petició perquè s’escoltés la conversa entre l’agregat d’Interior espanyol, Celestino Barroso, i l’ex-conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel. L’àudio reproduït (resumint) mostra que Barroso li diu a Miquel que li han tramès de Madrid que li passi un missatge. I seria bo recordar que el Sepblac (antiblanqueig espa-nyol) té una investigació sobre Banco Madrid. “El Banco de España les va a sacudir y ustedes pueden evitar la sacudida”. A grans trets, volien que BPA els passés els comptes dels Pujol. Fet que, segons va reconèixer Higini Cierco, van complir en una entrega que va fer Joan Pau Miquel (amb presència d’Higini Cierco com demostren les imatges gravades per la pròpia policia) en un hotel de Madrid. El receptor de la informació va ser l’excap d’Afers Interns de la policia i presumpte membre de la policia patriòtica, Marcelino Martín Blas.
Riestra defensa la teoria que tot s’ha d’aturar perquè cal lligar el cas Gao Ping que s’està jutjant amb les investigacions sobre coaccions. Segons el lletrat, va ser la policia patriòtica qui va provocar (o instar) que la FinCEN (intel·ligència financera dels Estats Units) fes la nota contra BPA. I va ser la nota de la FinCEN la que ha provocat les tretze causes que s’investiguen al voltant del cas BPA. Per tant cal vincular les coaccions perquè són el catalitzador de tot el complot.
L’entrada en escena de la policia patriòtica ha obert un front totalment diferent que ja havia tingut un creuament d’atacs i contraatacs entre el fiscal i els advocats defensors respecte al paper que han jugat els Estats Units. Riestra ha deixat anar que s’haurien fet muntatges de gravacions (se suposa que per part dels policies espanyols) per enviar-los als Estats Units i provocar la intervenció del banc. El lletrat s’ha mostrat convençut que tot ha estat una maniobra, però ha reconegut que mai podrà tenir les proves. Assegura, però, que unint els diferents indicis (respecte que ha estat un complot) s’ha de poder equiparar a una prova.
“Ni gitanos ni murcianos”
El lletrat Josep Anton Silvestre ha estat el més contundent. Ha insinuat que els Estats Units controlen els telèfons i ha citat el cas Snowden per posar en dubte els serveis d’intel·ligència nord-americans. Silvestre ha estat també el més expressiu, indicant que “alguna cosa aquí fa mala olor”. Considera que s’ha estat discriminant BPA i els processats i per comparar-ho ha citat una suposada frase de Carles III. Concretament una on es referia que en els seus exèrcits no volia “ni gitanos, ni murcianos, ni gente de mal vivir”. Silvestre és partidari que caldria resoldre abans altres causes abans d’entrar en aquesta. Com a exemple ha explicat un acudit: “a un condemnat a mort en el franquisme li demanen quin és l’últim desig i l’home diu que vol que l’enterrin amb el dictador. Li responen que no pot ser perquè Franco està viu. I l’home diu ‘és igual, jo ja m’espero’”.
El lletrat Clavera ha manifestat que no entenia com en el cas de la policia patriòtica el govern no s’havia personat contra els que van coaccionar. I que tan sols ho havia fet l’Institut de Drets Humans d’Andorra. El lletrat de Govern, Manuel Pujadas, li ha replicat respecte a quants eren els casos on s’havia personat l’Institut, per exemple quan s’acusava algú per robar una barra de pa. Clavera ha dit que es va fer per defensar la sobirania nacional
AL·LUSIONS QUE PALLARDO TAMBÉ VA OPERAR AMB ALTRES BANCS I NO ESTAN A LA CAUSA
Un dels punts de coincidència de les defenses ha estat retreure a la fiscalia que Rafael Pallardó també va tenir una operativa similar a la de BPA en altres bancs d’Andorra. Es tracta de quantitats molt més petites i els advocats defensors consideren que haurien d’haver estat inclosos a la causa. Si Pallardó va utilitzar BPA per traslladar uns 70 milions a la Xina, segons l’advocat Antoni Riestra a Andbank van ser uns 2,5 milions i a MoraBanc uns 800.000 euros. La fiscalia ha rebatut l’argument dient que aquí s’ha investigat un sistema estructurat de blanqueig a BPA. I hi ha afegit que “si s’ha d’investigar el que ha passat a altres bancs s’investigarà”. L’afirmació ha provocat el riure de part dels advocats defensors i dels processats. Les defenses consideren que el fet de deixar fora les altres entitats demostra que hi ha una “inquisició general” contra BPA . La Batllia hauria explicat que les actuacions en d’altres bancs ja s’analitzaran dins de la causa pròpia del blanqueig de Pallardó, entenent que en el present judici s’està avaluant només si funcionava dins de BPA una estructura criminal que tenia per objectiu facilitar el blanqueig de capitals. El lletrat Josep Anton Silvestre ha manifestat que “potser ens carregàvem el sistema bancari i tornem al sistema del trueque”. S’afirma que com a mínim fora de BPA hi hauria una compensació amb Pallardó.