'Cas BPA'

Un accionista diu que a BPA es blanquejava sense supervisió

Disset petits accionistes es presenten com a actors civils al ‘cas Gao Ping’ amb l’objectiu de recuperar els diners dels seus títols

Un accionista diu que a BPA es blanquejava sense supervisió

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Disset petits accionistes estan personats com a actors civils en el judici del cas Gao Ping, que començarà dilluns, amb l’objectiu de recuperar els diners equivalents a les accions que tenien de Banca Privada d’Andorra. Al mateix temps hi ha quatre clients que també es personen de la mateixa forma amb la intenció de recuperar el capital corresponent a les accions preferents del banc. Tant les accions com les preferents van quedar amb valor zero després de l’esclat del cas BPA i el consegüent procés de resolució de l’entitat. Els accionistes estan agrupats en quatre col·lectius segons vincles familiars i afinitats, i tenen quatre advocats diferents. De tots els accionistes minoritaris de BPA (els Cierco tenien el 75% de l’entitat) només sis han renunciat a personar-se a la causa. Són Antoni i Bonaventura Riberaygua, Anna Santuré, Ferran Font, Maria Pol i Ferran Font Pol. Aquest grup va adreçar un escrit a la Batllia on renunciava explícitament a exercir l’acció civil.

Precisament en els escrits de l’acció civil es troben les acusacions més dures contra l’entitat. En un dels resums es conclou que l’indegut funcionament dins del banc “portava que els gestors acusats en la present causa, primera línia de control, poguessin realitzar pràctiques de blanqueig lliures de la supervisió de la segona línia de control –departament de Compliance, també acusat– i de la tercera línia de control –comitè de prevenció de blanqueig i comitè d’auditoria i control, part d’aquests òrgans acusats, part no– de forma que, com s’ha dit més amunt, tots ells tenien participació en un sistema de blanqueig sistemàtic, organitzat i en el qual cadascun d’ells era peça fonamental per portar a terme aquest blanqueig sistèmic, en grup organitzat i dirigit de forma que cadascuna d’elles tenia clar el seu rol”.

Perjudici per als minoritaris

Amb aquest argument es desprèn que “de la comissió d’aquest delicte se’n deriven perjudicis vers els accionistes de BPA que no han tingut càrrecs d’administració a BPA, en haver perdut aquestes accions tot el seu valor en el procés de resolució de l’entitat obert després de la nota de la FinCEN”. Aquesta nota fins i tot va més enllà i apunta els Cierco perquè considera que “de la manca de control intern estaven al corrent tant els presidents de BPA com el seu conseller delegat”, tot afegint que “ells mateixos resultaven beneficiaris de la manca de control intern amb autèntica capacitat crítica, al poder aprofitar oportunitats de negoci a nivell personal que entraven en conflicte d’interès amb BPA”. I estima que “amb uns òrgans de control intern independents i eficaços no hauria pogut succeir”.

També critica que els òrgans de control intern no podien funcionar perquè per a la majoria de membres “una part important de la seva retribució provenia de la voluntat aleatòria del seu conseller delegat [Miquel en els pagaments de sota mà a través de Landstreet]” i aquest sistema era conegut “pels germans Cierco”.

EL TC ACCEPTA A TRÀMIT EL RECURS DELS CIERCO SOBRE ELS ESCORCOLLS ALS SEUS DOMICILIS

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs dels germans Ramon i Higini Cierco pels escorcolls que va fer la policia sota ordre del batlle als seus domicilis. L’acceptació significa que la Batllia de moment no podrà utilitzar les 38.410 co­municacions electròniques comissades. Cal recordar que l’escorcoll es va ordenar després que Higini Cierco entregués a l’antic fiscal anticorrupció espanyol Manuel Moix documentació dels comptes a Andorra de la família Pujol. Va ser l’acció legal dels Pujol contra els Cierco, per tenir i entregar a la justícia espanyola documentació, que suposadament no els corresponia perquè perta­nyia a un altre banc, el que va motivar que la Batllia ordenés el registre. El document més conegut d’aquell cas és el de la mare superiora, amb referència a Marta Ferrusola. A la nota d’ahir dels Cierco sobre el recurs s’explica que la documentació dels Pujol “li va arribar en una segona residència que ostenta a l’Estat espanyol” i la va posar en mans de la fiscalia anticorrupció.

tracking