judici sobre banca privada
Miquel demana la nul·litat del primer judici de BPA
L’ex-director general defensa que s’ha articulat un cas contra treballadors del banc per delictes que ja s’estaven investigant en d’altres causes
Miquel demana la nul·litat del primer judici de BPA
La defensa de l’ex-director general de Banca Privada d’Andorra Joan Pau Miquel considera que s’ha de decretar “la nul·litat de la instrucció [del primer judici del cas BPA] des d’un bon principi atès que ha estat duta a terme sobre fets sobre els quals ja existia un sumari”. El principal acusat considera que “avui ens trobem en una causa general contra treballadors de BPA per determinats delictes ja investigats en diferents causes”. En l’argumentari indica que aquest primer judici, de les múltiples causes que s’estan instruint sobre BPA, està basat “en el suposat blanqueig de diners que estaria realitzant el Sr. Pallardó de diners provinents de les seves empreses i d’empreses de xinesos a Espanya, on existirien diferents graus de participació [complicitats o coautories] per part dels processats [25] en la present causa”. Cal recordar que en centenars de transferències a la Xina Pallardó va enviar prop de 70 milions d’euros actuant com a suposat testaferro dels xinesos. I també que Pallardó està en la causa com a testimoni i no com a processat.
Miquel, en l’escrit d’al·legacions, incideix que “si Pallardó ha participat com molts d’altres [en el suposat blanqueig] havia de ser investigat en la causa igual que els altres”. Va més enllà en incidir que la presumpta conducta delictiva dels treballadors acusats en facilitar que Pallardó enviés a la Xina (a familiars del presumpte mafiós xinès establert a Espanya Gao Ping) seria un delicte subsidiari del principal (el suposadament comès per Pallardó).
Delicte en origen
L’exdirector de BPA considera que en aquesta causa no s’està tractant l’operativa general del banc i si BPA tenia o no una estructura organitzada de blanqueig, sinó “únicament el blanqueig de diner de Pallardó i en tot cas els dèficits de control en relació a dita operativa”. Per tant, “aquest és un procés penal on el delicte investigat requereix un delicte en origen i aquest seria l’indiciàriament comès pel Sr. Pallardó o els seus socis”. El judici està previst que comenci el 15 d’aquest mes i d’inici es debatran les qüestions prèvies, com la que planteja el principal acusat.
La defensa resumeix que el blanqueig de diners “de les suposades activitats il·legals dels xinesos investigats a la causa per mitjà dels comptes oberts per Pallardó ja es troba investigat a la causa 9000166/2015”, i “no s’entén com el ministeri fiscal ha actuat de pròpia iniciativa en relació a un afer ja judicialitzat”. Assegura que no hi ha cap “notitia criminis [novetat criminal] com no sigui en relació a la participació d’altres persones en un delicte que ja s’estava investigant”. Per a l’advocat de Miquel “s’arriba així a l’absurd que Pallardó que era qui blanquejava els diners suposadament il·lícits dels xinesos i qui enviava els diners a la Xina a través de BPA passa a ser en la present causa seguida per blanqueig de diners dels xinesos un testimoni que declara sense advocat”. Conclou que “si les causes se segueixen per delictes i no per persones, com és possible que un imputat en la causa espanyola [Espanya ha instruït un cas contra la màfia xinesa de Gao Ping] i en la causa andorrana [una altra] que ha manifestat reiterades vegades el seu ànim de col·laborar amb la justícia a canvi d’avantatges pugui declarar com a testimoni de càrrec i no com a imputat en un delicte de blanqueig que ell mateix hauria comès com a autor principal?”.
Canvi de testimoni
Cal recordar que l’empresari valencià Rafael Pallardó tenia anotades en una llibreta les compensacions de diners que es feia a Espanya amb altres clients de BPA. També cal apuntar que Pallardó va canviar el seu testimoni inicial (base de l’acusació), adduint que va patir pressions per declarar a Andorra.
Joan Pau Miquel qualifica com a “judici inquisitorial” les acusacions exercides per Govern i per un dels accionistes minoritaris. L’afirmació es basa que pretenen que en comptes de jutjar-se el blanqueig de Pallardó es jutgi “un banc, BPA, i la seva estructura organitzativa i altres conductes que no estan recollides en l’aute de processament”. L’ex-director general critica que en les acusacions es parli de “descontrol normatiu sistèmic a BPA” i “operativa desconeguda, consentida i deliberada de blanqueig”. Lamenta que en aquest primer judici es vulgui examinar el banc en el seu “sistema general” quan el que es tracta d’aclarir és la suposada operativa de blanqueig al voltant de la presumpta màfia xinesa i el seu testaferro. Miquel insta que quedin fora totes les manifestacions de les acusacions que es refereixin a fets que “no es trobin en l’aute de processament”.
ACUSACIÓ DE FINS OBSCURS
L’escrit de Joan Pau Miquel estableix que l’acusació particular d’un dels accionistes minoritaris està buscant “el rescabalament de les seves accions [cobrar l’equivalent als títols que tenia abans de la intervenció de l’entitat] a través d’una condemna en el marc d’un judici que no és civil”. S’acusa aquesta part de buscar una “inquisició general de l’entitat i els seus treballadors” volent que en el judici es dictamini sobre si BPA tenia “un sistema de blanqueig organitzat i en el que cadascú d’ells era peça essencial”. L’acusa de només buscar una condemna per poder reclamar una compensació econòmica.