justícia

Un any condicional per a Cabot pel cas de les contrasenyes

Corts l’absol de dos dels tres delictes pels quals venia acusat per la fiscalia i el tribunal no marca cap tipus d’indemnització

Un any condicional per a Cabot pel cas de les contrasenyesXavier Pujol

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Nou mesos després de la celebració del judici i 12 anys que Jaume Cabot denunciés l’Agència de Protecció de Dades (APDA) que havia trobat un arxiu amb els mots clau i les contrasenyes de 15.995 adreces electròniques del domini andorra.ad, el Tribunal de Corts va dictar ahir sentència. I ho va fer en termes molt favorables per a l’únic acusat de la filtració de les dades, el propi Cabot, que ha estat absolt de dos dels tres delictes pels quals venia acusat per la fiscalia. Els magistrats l’han condemnat a un any de presó condicional per estar en possessió de l’arxiu, concretament per un delicte major d’intercepció de telecomunicacions per vulnerar la intimitat d’un altre sense el seu consentiment. I ho han fet amb la pena mínima, ja que el delicte està castigat amb entre un i quatre anys de presó.

Malgrat que es pugui considerar una pena simbòlica, Cabot després de sentir en persona la sentència va anunciar que presentarà recurs al Superior. Més prudent va ser el seu advocat, Emili Campos, que després d’admetre que la “sentència no és dolenta”, va indicar que caldrà estudiar-la a fons abans de decidir si entra un recurs al Superior.

Un pas que amb tota probabilitat sí que farà la fiscalia, que va demanar a Corts que condemnés el processat a quatre anys de presó, part condicional. El ministeri públic qualificava la condicionalitat de la pena de presó al pagament de 95.000 euros en indemnitzacions. Els magistrats, però, no han fet cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil.

Elaboració de l’arxiu

Corts ha absolt Cabot del delicte major de creació sense autorització d’un fitxer clandestí amb dades personals. La fiscalia considerava que el processat havia elaborat un document amb les 15.995 adreces electròniques i les seves contrasenyes.

Els magistrats tampoc l’han trobat culpable del delicte major de creació mediata de document inveraç. Cabot va assegurar en el judici que havia trobat el fitxer per casualitat quan estava descar­regant diversos arxius mitjançant el programa d’intercanvi P2P eMule. La nit de la troballa, i en veure que hi havia dues adreces seves, va decidir investigar qui era la persona que havia compartit el document. Aprofitant que tenia el número IP de l’ordinador que suposadament estava compartint l’arxiu i que corresponia a un usuari andorrà, va decidir utilitzar un programa per poder entrar remotament en aquell aparell. Segons va explicar a la vista oral, simplement va fer una captura de pantalla de les carpetes on hi havia l’arxiu amb les adreces, document que també va entregar dies després a l’APDA.

És per aquesta captura de pantalla, que segons la fiscalia va fer aprofitant que coneixia l’IP de l’ordinador d’un treballador de l’antiga STA i introduint-se a l’aparell d’aquesta persona per fer creure que l’arxiu havia sortit d’allà i que el compartia mitjançant e-Mule, que el ministeri públic l’acusava de creació mediata de document inveraç.

El judici, que es va celebrar el 28 i 29 de març, va posar en relleu la diferència de les posicions d’acusat i acusació. Mentre Cabot va assegurar que havia estat víctima d’un muntatge per incriminar-lo sense proves, la fiscalia va dir que havia creat un arxiu per denunciar fets incerts amb l’ànim de desacreditar l’STA i el Govern. I que ho havia fet per raons de militància política i de divergències amb l’executiu. És per això que volia que pagués 15.000 euros a l’ex-director general de l’STA, Xavier Palacios, i 15.000 més al Govern per danys morals. Va demanar 15.000 per al treballador de l’STA i 50.000 per a Andorra Telecom.

ELS FETS

La nit del 2 d’octubre del 2005 Cabot assegura haver descarregat casualment de l’eMule un arxiu amb 15.995 adreces de correu electrònic del domini andorra.ad i les contrasenyes.

El 6 d’octubre entrega l’arxiu a l’Agència de Protecció de Dades i pocs dies des­prés una captura de pantalla de l’ordinador d’un treballador de l’STA que hauria compartit l’arxiu.

Uns set mesos després la policia requereix l’ordinador de l’ara processat.

Cabot declara el 2007 davant la policia, la fiscalia i la Batllia. Aquell any s’inicia la instrucció contra ell.

El març del 2010 la Bat-llia acusa formalment Cabot.

El setembre del 2012 s’havia de celebrar el judici contra Cabot, però es va acabar suspenent.

El desembre del 2016 Corts havia de fer el judici, però es va tornar a ajornar a petició de l’acusat, que volia un nou informe.

Corts va reprendre el 28 i 29 de març un judici pels delictes d’intercepció de la comunicació amb la vulneració de la intimitat a tercers, de creació de fitxer clandestí i de creació de document fals. Fiscalia va demanar 4 anys de presó, part condicional, i el pagament de 95.000 euros.

tracking