cass
El futur de les pensions passa per perdre el 30% del que s'ha cotitzat
Evitar la fallida del model requereix tres mesures conjuntes: descomptar el 30% a tothom, allargar l’edat de jubilació fins als 72 anys i reduir a la meitat el rendiment dels punts futurs
El futur de les pensions passa per perdre el 30% del que s'ha cotitzat
La viabilitat del fons de pensions de la CASS requereix la combinació de tres mesures a aplicar de forma conjunta. Es tractaria que tots els cotitzants perdessin el 30% del que han cotitzat fins ara, augmentar l’edat de jubilació fins als 72 anys i reduir a la meitat el rendiment que es comprin en el futur. La combinació de les tres accions permet que el sistema aguanti sense entrar en dèficit fins al 2053. Els experts francesos que han realitzat l’informe recullen que si no s’actua urgentment el cost de les pensions ja superarà el que es recapta per cotització l’any 2023 o 2024, i que el fons de reserves (actualment de 1.202 milions d’euros) s’esgotaria el 2037. En realitat, ni tan sols les tres mesures serien suficients per donar viabilitat a molt llarg termini. Per aconseguir-ho caldria afegir un increment de les cotitzacions a la Seguretat Social d’un 19% més. Actualment, el 12% del salari va per a la cotització de pensions i l’informe apunta que l’escenari òptim seria d’un 31%.
Els experts francesos van analitzar la viabilitat del sistema de pensions per encàrrec de la CASS i van presentar l’informe als consellers generals. Els parlamentaris van demanar que els experts fessin projeccions de quins serien els escenaris de futur segons les mesures que s’adoptessin. Dins del treball hi ha múltiples hipòtesis que juguen amb molts escenaris (per exemple, contempla la pèrdua del 10, el 20 o el 30% del que s’ha cotitzat) que contemplen altres hipotètiques mesures, com que les pensions deixin d’augmentar cada any amb l’IPC... Però en totes les simulacions que donen com a resultat la viabilitat del sistema a mitjà termini s’hi inclou una pèrdua substancial dels drets cotitzats fins ara.
Urgència de les mesures
El treball és simplement un estudi tècnic que no prejutja quines són les mesures a emprendre i que tan sols mostra els efectes de les combinacions. Però deixa clares dues coses més, a banda de la necessitat de reduir els drets adquirits. D’una banda, s’especifica que sempre s’ha de treballar amb una combinació mínima de tres reformes importants perquè realment l’impacte permeti subsistir al sistema. I de l’altra, contempla un escenari totalment impossible, que els canvis s’apliquin a partir del gener del 2018. Perquè el model actual fa que cada euro que s’està cotitzant a la CASS té un retorn real de dues vegades i mitja el que s’ha aportat, i és dona la paradoxa que amb el sistema actual cada mes el problema s’agreuja. Aquesta situació es viu perquè el rendiment dels punts que es compren es fa amb un factor 9,6. Això vol dir que es preveu que un cotitzant recuperarà el total del que ha anat pagant al llarg dels anys en 9,6 anys després de jubilar-se (74,6). Però l’esperança de vida es troba en els 82-83 anys i la dels jubilats futurs se situarà cap als 90. Per exemple a França, model en el qual s’inspira el sistema andorrà, el coeficient és un 17. Això vol dir que fins als 82 anys no es recupera tot el que s’ha cotitzat.
La Seguretat Social ha deixat clar que la seva obligació és posar damunt la taula del Consell i del Govern perquè comencin a debatre políticament quin és el paquet de mesures que es consideri més adient per garantir la viabilitat a mitjà o llarg termini. La CASS constata que la presa de decisions és “inajornable”, entenent que el retard de 40 anys a reformar el model ha portat a la situació crítica actual. S’apunten altres opcions no contemplades en les simulacions, com ara fixar una pensió màxima, prohibir les prejubilacions o revalorar les pensions que ja s’estan pagant per sota de l’IPC.
PLA A 20 ANYS, PACTE D'ESTAT I MESURES REVISABLES EN FUNCIÓ DE L'EVOLUCIÓ
La CASS considera que la reforma del model de pensions és tan important i d’un impacte social tan fort que requereix un pacte conjunt de les forces polítiques per consensuar les mesures i evitar que s’intentin utilitzar com a arma política. En aquest sentit s’entén que caldria un acord polític a 15 o 20 anys que reculli que no es farà marxa enrere i que s’obre la porta a anar revisant les mesures cada dos o tres anys per adaptar-les a l’escenari econòmic. I aquest punt es refereix tant a retirar-les com a suavitzar-les (si l’evolució econòmica és positiva) o endurir-les en el cas que s’entri en un nou període de recessió. L’important per a la CASS és que cal prendre consciència que el sistema actual “és molt generós” perquè dona unes jubilacions assimilables a les dels grans estats europeus, però amb un nivell de cotització molt més baix. Una de les claus de futur és conscienciar que les pensions del futur han d’acabar tenint tres branques. Estarien formades per la jubilació provinent de la Seguretat Social (l’actual), un complement que hauria de venir per aportacions de les empreses on s’ha treballat i per un pla personal (opcional) contractat per cada assalariat o autònom.