La reforma comunal s'aprova amb el suport de dos liberals

“Han passat 25 anys i no hem estat capaços de modificar aquesta llei. Espero que avui no deixem passar aquesta oportunitat”, proclamava el cap de Govern, Toni Martí, abans de ser coneixedor de l’aval liberal. Una estona després manifestaria la seva joia: “soc un cap de Govern feliç perquè sé el molt que ens hi juguem. Vull donar les gràcies als que han estat generosos i no s’han amagat en un moment històric”. Però el suport dels de Pintat no seria de franc, ja que a l’hora d’anunciar la posició que havien adoptat va explicar que la seva voluntat és portar les lleis al Tribunal Constitucional. En aquest sentit, va afirmar que els consellers que es van abstenir es posaran a disposició dels parlamentaris que van votar que no per presentar sengles recursos d’inconstitucionalitat. “El grup liberal, per l’aparició dels diferents informes jurídics, ha acordat aportar els vots necessaris per deixar prosperar les lleis [...] amb l’única voluntat d’assentar fermament una reforma d’aquest pes”, va adduir, assegurant que “entenem que aquesta és la reforma i el model que s’ha de dur a terme”. Però va afegir que els parlamentaris abstencionistes “es posen a disposició per si escau la interposició de recursos d’inconstitucionalitat”. Més tard, en el debat sobre la llei de competències, va proposar reflexionar sobre “si convé una modificació de la llei del Tribunal Constitucional perquè el Consell General pugui accedir a tenir l’opinió del tribunal”. Proposta que va rebre el vistiplau del PS i de Bonet. Pere López va anunciar que es reunirà amb el grup liberal per negociar dur els textos al TC, i va avisar que “ja veurem com queda aquesta reforma si hi ha un recurs”. Així mateix, va donar suport als canvis legals, com també ho va fer Bonet, que va apuntar que “seria bo facilitar que el Consell General pogués tenir accés més ràpid al Constitucional”. Baró, de la seva banda, va apuntar que no es pot entrar en un “bucle d’informes i contrainformes” i que per tant el veredicte que s’haurà de tenir en compte “és el que emet en forma de resolució el Tribunal Constitucional”, mentre que Martí es va mostrar “convençut” que el tribunal validarà la reforma.

Tot plegat va succeir en el tram final d’una jornada maratoniana marcada per les crítiques del PS i SDP cap a un model que veuen “arbitrari” i amb “dubtes sobre la seva legalitat”. El líder de l’executiu va insistir, però, que la reforma “haurà de ser revisada en el futur”, concretament “després de cinc anys” quan s’haurà de revisar el funcionament del sistema. El socialdemòcrata va acusar directament el cap de Govern de “desatendre” les consideracions del cònsol de Sant Julià i “tancar en fals” el debat quan s’havia assegurat els suports necessaris, i va assegurar que l’únic “avenç real” del projecte és que les transferències queden fixades als 55 milions. “Ningú ens ha explicat d’on surten els percentatges” de repartiment de les transferències, va denunciar, alhora que va condemnar que el model “perjudica” les parròquies que no tenen el cadastre i la separativa d’aigües acabades. En aquest sentit, va dir que hi ha “altres mecanismes” perquè compleixin “que no castigar-los econòmicament”. “Com que li va bé per quadrar els números utilitza aquest criteri”, va etzibar. Per altra banda, Naudi el va acusar d’“eludir indicis clars d’inconstitucionalitat”.

Pel que fa a la llei de competències, Martí va destacar que “el Govern per primera vegada a la història podrà prendre possessió del sòl i executar els plans sectorials més ràpidament”. El president dels demòcrates va defensar que l’aprovació dels textos suposa “un pas endavant per garantir la suficiència dels comuns i enfortir la sostenibilitat de l’Estat”.