Perú demana a la fiscalia les dades dels suborns pagats a través de BPA

Un document policial indica que es van pagar 13 milions a polítics peruans en vuit comptes

Perú demana a la fiscalia les dades dels suborns pagats a través de BPA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La constructora brasilera Odebrecht va pagar 12,7 milions d’euros (quinze milions de dòlars) en suborns a empresaris i alts funcionaris peruans a través de vuit comptes a Banca Privada d’Andor­ra. L’informe, publicat per la premsa espanyola, va ser redactat per la policia andorrana, a petició de la batlle Canòlic Mingorance, i té data del 8 de maig. El fiscal general del Perú, Pablo Sánchez, ha comunicat que arran de les revelacions de l’informe policial han sol·licitat a la fiscalia andorrana informació sobre els comptes vinculats al Perú.

Etiquetes:

El fiscal peruà ha explicat que aquesta informació podria ser entregada pel fiscal Alfons Alberca, que es desplaça la setmana vinent al país sud-americà per prendre part en la convenció de fiscals i procuradors iberoamericans. “Mantenim un bon tracte de cooperació, els hem convidat a la cimera, estem col·laborant i els propers dies rebrem informació d’allà”, va declarar Sánchez a l'agència Andina.

La informació de la policia andorrana mostra com la constructora va pagar a aquests funcionaris a través de comptes a BPA oberts a nom de societats panamenyes. Els suborns servien per aconseguir guanyar els concursos públics per obres valorades en centenars de milions d’euros. BPA era el banc principal usat per Odebrecht, que va idear un sistema que va permetre als subornats accedir als diners mitjançant una teranyina de testaferros i bancs. La policia andorrana conclou que “en tots els casos, les estructures dels comptes tenen en comú que estan destinades a ocultar el veritable beneficiari. El motiu de l’ús de testaferros i societats offshore és evident: evitar conèixer qui paga i qui rep”.

La companyia brasilera hauria estat subornant alts funcionaris i càrrecs públics del Perú per adjudicar infraestructures durant els governs dels presidents Alejandro Toledo (2001-2006), Alan García (2006-2011) i Ollanta Humala (2011- 2016).

Entre els suposats subornats hi ha Miguel Atala, ex-vicepresident de Petróleos de Perú, amb 1,3 milions de dòlars; Gabriel Prado, adjunt de la seguretat ciutadana de Lina (havia d’ingressar un milió de dòlars); Jorge Caneda, exdiputat del Partit Popular Cristià, amb 1,4 milions de dòlars; Jorge Peñaranda, consultor d’adjudicacions, amb 2,6 milions de dòlars, o Zevallos Ugarte, responsable de les infraestructures de transport del Perú i la carretera interocerànica, amb 1,4 milions de dòlars. El cas més important es troba en l’adjudicació d’una línia del metro de Lima. Vítor Cuba, nebot de l’ex-viceministre de comunicacions (real beneficiari), ha entrat aquesta setmana a la presó per estar involucrat en els pagaments fets a través de comptes de Banca Privada d’Andorra de 6,2 milions de dòlars.

EXPRESIDENT EN EL PUNT DE MIRA

L’ex-president peruà Alan García està sent investigat sobre si hauria estat el real beneficiari d’alguns dels suborns que la constructora brasilera va pagar a càrrecs intermedis peruans. Un dels punts més sospitosos per a les autoritats peruanes és que els fons pagats de suborns a BPA per alguns d’aquests càr­recs romanen pràcticament intactes, fet que dona força a la hipòtesi que els receptors eren testaferros i el destinatari final era un personatge d’alt rang, una cosa usual a Odebrecht. Els suborns que se sospita que es trobaven a BPA serien a canvi de la construcció del tren elèctric de Lima durant el mandat de García.

tracking