política
Martí confia en el vot de Ld'A i PS per a la reforma competencial
El cap de Govern està convençut que Ld’A “respecta la paraula donada” i insisteix que mai s’havia dubtat de la constitucionalitat
Martí confia en el vot de Ld'A i PS per a la reforma competencial
El cap de Govern es mostra convençut que la reforma comunal tirarà endavant en breu perquè Liberals mantindrà el suport anunciat en la votació al Consell General, després que l’executiu hagi aportat dos informes que avalen la constitucionalitat de les lleis que s’havia posat en dubte per l’estudi encarregat per Sant Julià al professor Aparicio. Toni Martí assegura que confia “en els vots del partit liberal, que ja són suficients per passar les lleis, però també confio en el vot favorable en la llei de competències del PS”, i argumenta que al text que s’ha tancat “vam afegir tot de demandes del PS i en línies generals en l’acord institucional sobre competències molts dels preceptes són vinguts de casa nostra però també del PS”. I puntualitza que aquesta és la percepció que té pel que es va viure en les reunions, si els socialdemòcrates no voten a favor almenys en aquest apartat “és que veritablement jo no vaig entendre res de les reunions i el que es va dir de competències”, en una entrevista a COPE Andorra-AD Ràdio.
L’escenari “lògic” que dibuixa el cap de Govern és que per la feina feta a les trobades “i vist que es demostra que les lleis són constitucionals”, la reforma de competències hauria de rebre “els vots de DA, Liberals, el PS i potser de Sílvia Bonet”, mentre que en el cas de transferències “amb tota lògica hauríem de tenir els vots de DA i Liberals i les lleis haurien de passar”. Toni Martí remarca que no se situa davant la possibilitat que els projectes legislatius no siguin aprovats, “perquè considero que el partit liberal és un partit que respecta la paraula donada”, i defensa que aquesta “és una gran oportunitat” perquè no és tan fàcil modificar aquesta llei que requereix doble votació. Alhora recorda que la normativa fixa que cada 5 anys s’ha de revisar “i des del 1993 no s’havia fet mai”.
“De comú en comú”
El mandatari demòcrata subratlla que la nova legislació s’ha d’entendre com una modernització “i s’ha acabat anar de comú en comú, hi va l’interès general per davant i és el que ens hi juguem i no és una reformeta”. Recorda que el Govern no té terrenys i que ara podrà disposar-ne per fer infraestructures necessàries, especialment les que es deriven de les polítiques per impulsar noves energies, amb les cessions gratuïtes que faran els comuns quan l’executiu triï el millor lloc per a cada projecte. Una situació resultat “del pas endavant que fan els cònsols per la modernitat” i que posa fi a la pràctica que “abans s’havia de negociar pam a pam per obtenir el terreny i hi havia acords molt diferents amb les parròquies, en algunes s’havia de pagar, en d’altres s’havien de fer infraestructures complementàries i es creaven greuges comparatius. A partir d’ara s’ha acabat”, emfatitza Martí.
El cap de l’executiu insisteix que mai ningú havia plantejat dubtes sobre la constitucionalitat de la reforma comunal “independentment del que digui el senyor Pere López”, més enllà d’alguna referència “que s’hauria de mirar que va fer Víctor Naudi”. Per això, assenyala que respecte al posicionament que pugui tenir Liberals, “per mi res no ha canviat i em sembla bé tot, inclús que el cònsol de Sant Julià hagi encomanat un informe. Les coses són com són i no he de criticar res i el Govern ha fet el que havia de fer”, que era demanar informes per confirmar la constitucionalitat de les normatives, i recalca que només han trigat vint dies a tenir els estudis “i els consellers ara tenen el temps per poder-los analitzar”. I precisa que no tan sols “contesten a les coses que el professor Aparicio veia inconstitucionals, sinó que fan un repàs de la llei en la seva totalitat”.
La reforma comunal havia de ser sotmesa a votació el 5 d’octubre “i m’agradaria que passés el 5 perquè una vegada els dubtes ja no hi són hi ha poc a parlar a la comissió”, apunta Martí, per recordar que les esmenes reflecteixen posicionaments coneguts per tots els consellers, “per tant gairebé és un tràmit”.
"DIÀLEG A FAVOR DE LES PERSONES" A CATALUNYA
Martí afirma que l’executiu “s’haurà de posicionar” sobre Catalunya”, que per ara “hem dit amb molta prudència que hi ha inquietud”, i ressalta que “hi viuen 7,5 milions de persones, això genera preocupació, i solament al tomb del diàleg a favor de les persones es pot buscar la solució, perquè més enllà de qüestions en què no entraré constitucionals o inconstitucionals sobre el dret a decidir hi ha persones”. Explica que s’ha reunit amb els partits “per recollir les seves reflexions” i ho tornarà a fer dilluns, perquè volia “veure com ho podem fer junts”, i hi ha hagut dos partits que ja s’han manifestat. Un posicionament que no li crea “descontentament perquè no els dic que no es manifestin”, tot i que valora que es diu que fa moltes reunions “i al final faig el que vull i no es fa el que diu el cap de Govern, solament faltaria, tenen llibertat de dir el que vulguin”.