Dos detinguts per espoli i venda de peces arqueològiques falses

La investigació dels mossos ha permès determinar que una de les pràctiques habituals dels dos detinguts era fer passar pedres i còdols de les lleres dels rius per estris arqueològics, després de tallar-los i polir-los. Després els venien a través de webs. De fet, aquesta va ser una de les sospites llançades des del primer moment per arqueòlegs del país: que el que el ministeri de Cultura podria haver adquirit simplement era un còdol de riu.

Taller i ‘modus operandi’

L’escorcoll al domicili dels detinguts que la policia autonòmica va realitzar el mateix dia de la detenció va permetre intervenir material divers (arqueològic i també fòssils, suports informàtics, documentació i un detector de metalls, entre d’altres objectes) i localitzar un taller on els detinguts, que tenien formació universitària en geologia i arqueologia, elaboraven les destrals que després venien com a neolítiques. Hi havia una mola mecànica i còdols a punt per polir, van especificar. Una altra de les falsificacions detectades, segons la mateixa investigació, era que feien passar per material arqueològic de jaciments catalans o andorrans articles de pedra de caràcter etnològic, de l’època moderna o contemporània, i d’origen africà.

Els mossos d’esquadra van assenyalar que, en el cas dels espolis, també s’havia comprovat que la formació acadèmica els hauria facilitat l’accés a la participació en diverses excavacions de manera “legal i oficial”, i que la manera de procedir consistia en el fet de detectar els objectes que els interessaven mentre feien aquesta feina, marcar els punts de geolocalització i finalment consumar la sostracció per vendre’ls. Ara per ara els mossos d’esquadra consideren que l’origen d’aquest material que s’haurien emportat de jaciments es concentraria al nord de la comarca del Pallars Jussà, a la zona del mateix municipi d’Amer i en d’altres punts de Catalunya. La investigació continua oberta per tal d’identificar la quantitat de víctimes de l’estafa i el destí que ha tingut el material. Els dos detinguts han quedat en llibertat amb l’obligatorietat de presentar-se al jutjat que instrueix el cas (ubicat a Santa Coloma de Farners) quan siguin requerits. Els mossos recorden que pel delicte d’espoli el Codi Penal espanyol preveu penes de presó de fins a tres anys i pel d’estafa, fins a sis anys. Tanmateix, precisen que en cas de troballa de restes arqueològiques la manera de procedir és alertar les administracions competents perquè ho facin amb la metodologia adient.

EXPERTS DEL PAÍS VAN DENUNCIAR ELS FETS

Arqueòlegs del país han seguit de prop els fets des que ells mateixos aixequessin la veu d’alerta sobre el material que es comercialitzava a través d’internet. També ho van posar en coneixement de la brigada de patrimoni dels mossos d’esquadra després de constatar els dubtes d’autenticitat que presentava la destral adquirida per Cultura, així com el material que es va seguir comercialitzant a través d’internet i presumptament procedent d’Andorra. Gerard Remolins, responsable de l’empresa ReGiraRocs i un dels integrants de l’associació de professionals que ha mantingut contacte amb els mossos, va assenyalar que ells mateixos van aconseguir algunes de les peces per tal d’enviar-les a analitzar per organismes experts i independents i malgrat que estan pendents dels resultats definitius els primers indicis ja apuntaven la inautenticitat. Va lamentar, de nou, la precipitació del ministeri de Cultura en l’adquisició de la suposada destral i la manera com s’ha gestionat l’afer. “Quan vaig intentar donar la veu d’alarma ja l’havien comprat”, va lamentar, alhora que va mostrar-se crític amb la justificació donada: “El preu no pot ser el motiu per justificar l’adquisició.” Tanmateix, Remolins va recordar que com a organisme públic el ministeri tenia a l’abast alternatives per verificar la procedència i es va queixar que quan van demanar l’objecte per analitzar-lo “se’ns va denegar adduint que el cas estava judicialitzat”.