Vacances frustrades

Nervis, por, impotència i inquietud són algunes de les emocions que van viure i estan vivint els testimonis dels fets de Barcelona i Cambrils. Aquesta última població, localitat d’estiueig de molts andorrans, va patir dijous a la matinada moments de tensió només unes hores després que el terror prengués la ciutat de Barcelona arran de l’atropellament massiu a la Rambla. Alguns andorrans i residents que passen les vacances a la població tar­ragonina van ser testimoni d’un nou atropellament i del posterior tiroteig policial. Uns fets que van tenir lloc en ple passeig marítim, la zona més concorreguda del poble.

El conseller liberal Ferran Costa estava a cent metres d’on hi va haver el tiroteig i narra com “hi va haver una estampida de gent corrent, molts crits de pànic, gent tirada a ter­ra”. Així mateix, relata com els seus familiars, que en el moment dels fets eren fora de casa, “van arribar corrent i descompostos pel pànic”, i com de seguida “vam abaixar persianes i apagar els llums”. “Va ser una situació tensa. Mai t’imagines que et tocarà tan de prop. Estàvem amb els nervis a flor de pell per Barcelona i quan veus que passa a cent metres de casa impressiona”, va expressar, alhora que va destacar que “Cambrils no és ni París, ni Berlín, ni Barcelona; és una població petita, amb turisme molt familiar i de gent gran, no t’esperes que passi una cosa així”. La Lourdes T., una altra andorrana que passa les vacances a Cambrils, va explicar que “vam sentir els trets i els crits però no ens imaginàvem que fos un atemptat”. “Fins a les cinc del matí no vam poder dormir perquè teníem un helicòpter amb un gran focus sobrevolant les cases”, va destacar, lamentant que “fa cosa sortir al carrer, és la primera vegada que ho he viscut tan de prop i són coses que impacten bastant”.

Qui també estava molt a prop d’on va passar tot va ser l’entrenador de la selecció de bàsquet 3x3, Xavi Galera, que viu a 200 metres del passeig. “Vam sentir sirenes i trets. Vam entrar a casa, vam tancar-ho tot, persianes fins a baix. Hem dormit amb neguit i quan ens hem aixecat no sabíem si obrir”, va declarar, afegint que “et quedes amb la sensació que una cosa així pot passar a qualsevol lloc”. Un altre andor­rà que estiueja al poble i que prefereix no ser citat va explicar que “em va despertar l’helicòpter però fins al matí no he sabut que hi havia hagut una circumstància tan tràgica”. “Ha passat molt a prop d’on estem nosaltres i estem bastant afectats”, va indicar aquest testimoni, que parla d’“una sensació de pessimisme, impotència total i resignació”.

Per altra banda, la periodista escaldenca Sara Canals, que va haver de cobrir l’atemptat de Barcelona, explica que “hi havia la hipòtesi, que va demostrar-se falsa, que un dels sospitosos s’havia atrinxerat en un bar i la gent estava en xoc i tenia por”. “Va haver-hi un moment de psicosi en què una noia va cridar i va escampar-se el pànic. Tothom estava molt alerta”, comenta. Després, “quan la gent va poder abandonar en grups els locals on estaven confinats, el silenci era absolut, com si la ciutat estigués immersa en una calma estranya”, rememora.